En primer lloc, en nom de Decidim, volem agrair a totes les persones i entitats que fan possible aquesta marxa des de Bétera fins a Portaceli. Una marxa d’homenatge a les víctimes del feixisme, de memòria democràtica i de reivindicació de les lluites populars.

I volem enviar també una salutació fraternal a les joves i als joves que han mantingut viva la lluita a les places de les nostres ciutats: per un habitatge digne, contra el feixisme i contra totes les formes d’injustícia. Perquè les lluites d’ahir i les lluites de hui formen part d’una mateixa batalla per la dignitat i la llibertat dels nostres pobles.

Des de Decidim ens sumem a aquesta marxa i a aquest homenatge reivindicant la vigència de les lluites que van portar els nostres pobles a enfrontar-se a la bèstia feixista.

Perquè el feixisme no és una fatalitat. Ni és una anomalia que apareix del no-res. És una amenaça que creix en les crisis del capitalisme, quan les classes dominants recorren a l’autoritarisme, a la repressió i a l’odi per a preservar els seus privilegis i mantindre les seues formes de dominació.

Un capitalisme que, cada vegada que entra en crisi, pretén fer pagar la factura a la classe treballadora i a les capes populars. Més precarietat, més explotació, més desigualtat. I mentre uns pocs acumulen riquesa, milions de persones veuen com es fa més difícil arribar a final de mes, accedir a un habitatge digne o construir un futur amb esperança.

Un capitalisme que s’alimenta també del patriarcat, que converteix les desigualtats entre homes i dones en una estructura de dominació, i que continua condemnant les dones a patir discriminació, explotació, violències i assassinats.

Un capitalisme que, quan pot, es transforma en imperialisme i colonialisme. Que, amb l’ajuda del racisme i del supremacisme cultural, utilitza els aparells de l’Estat per a imposar als pobles la dominació política, l’espoliació econòmica i la subordinació lingüística i cultural.

I això també ho coneixem al País Valencià: sabem què significa que decidisquen per nosaltres, que ens furten els recursos que produint i necessitem i que pretenguen reduir la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra voluntat col·lectiva a una qüestió secundària.

Per això, la memòria no pot ser només recordar el passat. La memòria ha de servir per a combatre les injustícies del present i evitar que es repetisquen en el futur.

Homenatjar les víctimes del feixisme i recordar les lluites populars que s’hi van enfrontar significa assumir també el compromís de combatre les causes que alimenten l’autoritarisme, l’explotació i l’odi.

No hi pot haver una lluita conseqüent contra el feixisme que oblide el capitalisme que l’alimenta. No hi pot haver emancipació si es manté la dominació patriarcal. No hi pot haver llibertat real mentre uns pobles pretenguen decidir el futur d’uns altres.

Si combatem una sola expressió de la dominació i deixem intactes les altres, no acabarem amb el sistema que les reprodueix. No n’hi ha prou amb plantar cara al feixisme: hem de construir una alternativa que faça impossible que torne a arrelar.

I, per això, ací, al País Valencià, en aquest 2026, el nostre compromís és clar: lluitar pel feminisme, lluitar contra el capitalisme i defensar el dret del poble valencià a decidir lliurement el seu futur.

Perquè la memòria és lluita.

Perquè la dignitat és resistència.

Perquè sense justícia social no hi ha llibertat, sense feminisme no hi ha emancipació i sense sobirania no hi ha democràcia plena.

Visca la Vaga General de l’11-N

Visca el País Valencià!