L'11 de novembre de 1976, el diari Avui publicava un editorial titulat «Una multa i uns gestos». Explicava que la concessió dels Premis Octubre havia comportat una sanció a Eliseu Climent, una de les figures decisives del redreçament cultural valencià. Però allò que destacava l'editorial no era únicament la multa, sinó la resposta solidària que havia provocat: la renúncia dels guardonats als premis i l'obertura de comptes per contribuir a pagar la sanció.

L'editorial anava més enllà de la denúncia. Interpretava aquella actuació governativa com una expressió de la repressió contra l'autenticitat valenciana i recordava que els Premis Octubre havien nascut vinculats a la commemoració del Nou d'Octubre, en contraposició a una celebració oficial que exaltava el centenari de Jaume I. Acabava amb una afirmació que avui conserva tota la força: «Multa i gestos [...] són exponent de la lluita per la recuperació valenciana, una recuperació parcial, però solidària del total dels Països Catalans».

Han passat cinquanta anys. Aquells premis, nascuts el 1972, van esdevenir molt més que un certamen literari. Van ser un punt de trobada d'escriptors, intel·lectuals, artistes i activistes d'arreu del país. En uns anys en què la dictadura havia intentat destruir els vincles culturals i nacionals, els Octubre contribuïen a refer-los des de València, amb una perspectiva inequívocament compartida.

Avui, però, el contrast és colpidor. El 2025, Edicions Tres i Quatre anunciava la suspensió de la 54a edició per dificultats econòmiques i organitzatives. Malgrat la voluntat expressada per Eliseu Climent de recuperar-los el 2026, no hi ha constància pública d'una nova convocatòria ni d'un projecte que n'asseguri la continuïtat.

És evident que les circumstàncies polítiques i econòmiques han canviat. Però resulta difícil d'entendre que allò que va resistir les multes i la repressió del final del franquisme pugui quedar avui en suspens sense que s'hagi generat un debat públic a l'altura del seu significat històric.

No es tracta de reclamar la supervivència d'uns premis per simple nostàlgia, ni d'atribuir-ne totes les dificultats a les institucions. Es tracta de preguntar-nos fins a quin punt hem estat capaços de preservar i renovar les eines culturals que van contribuir a construir una consciència nacional compartida.

El 1976, davant d'una multa, hi va haver gestos de solidaritat. Cinquanta anys després, davant la incertesa sobre el futur dels Premis Octubre, caldria alguna cosa més que el silenci.

Perquè perdre els Premis Octubre no seria només perdre uns guardons literaris. Seria afeblir un dels espais que, durant més de mig segle, han fet dels Països Catalans una realitat cultural compartida.

Una multa i uns gestos

Editorial · Diari Avui · 11 de novembre de 1976

La concessió dels Premis Octubre d'enguany ha tingut com a conseqüència una multa a Eliseu Climent, figura decisiva en el redreçament valencià dels darrers quinze anys. La multa, a la vegada, ha generat uns gestos de solidaritat tan significatius com la mateixa sanció, malgrat que, no cal dir-ho, de signe ben oposat.

La multa, tant jutjada en relació amb les cròniques de l'acte com en el mateix marc de les explicacions governatives, palesa que a la ciutat de València no han estat guanyats encara espais de llibertat que són normals a altres llocs dels Països Catalans, però pot ésser interpretada, especialment, com una repressió de l'autenticitat valenciana. És a dir, si els Premis Octubre sorgiren com a commemoració de la data en què tradicionalment s'ha celebrat l'entrada de Jaume I a València, la multa és una acció en el mateix sentit en què s'han desenvolupat les festes oficials sobre el centenari del Conqueridor. La figura d'Eliseu Climent, com a sancionat, la seva llibreria Tres i Quatre i l'ambient tradicional dels premis són ben definidors d'aquesta situació. Per camins lògicament legals, en aquesta història l'actuació governativa coincideix en el sentit de la dels altres que han atemptat set vegades contra la llibreria Tres i Quatre.

Pel que fa al gestor que ha produït la multa, gestos de solidaritat entre els quals destaquen la renúncia als premis per part dels guanyadors i els comptes oberts, i a la vegada, a Barcelona, Ciutat de Mallorca i la València mateix ofereixen la claredat d'interpretació que la multa, ja que donen suport, especialment, a l'autenticitat valenciana que els premis defensen i pregonen, una autenticitat que s'han configurat tradicionalment amb la presència de membres dels jurats procedents de tots els Països Catalans.

Multa i gestos, al marge de les estrictes raons administratives en la consideració de les quals no entrem, són exponent de la lluita per la recuperació valenciana, una recuperació parcial, però solidària del total dels Països Catalans.