Nosaltres Sols! Fem pinya per construir poder propi

«Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres», advertia Joan Fuster. Una afirmació que, combinada amb el «Nosaltres Sols!», ens recorda una realitat que massa sovint oblidem: ningú no defensarà els nostres drets, la nostra llengua, el nostre territori ni les nostres llibertats si nosaltres mateixos no ens organitzem per fer-ho.

16/11/2026 Carles Benítez
Carles Benítez i Baudés, membre de l'equip de Llibertat.cat Carles Benítez i Baudés, membre de l'equip de Llibertat.cat

«Nosaltres Sols!» no és una crida a l'aïllament ni a anar cadascú pel seu compte. Ben al contrari, és una crida a fer pinya, a sumar esforços, a construir complicitats i a assumir col·lectivament les nostres responsabilitats. Perquè allò que no fem nosaltres, difícilment ho faran els qui tenen interessos contraris als nostres.

Ho veiem cada dia. La qüestió nacional és menystinguda o relegada a un segon terme, les reivindicacions populars sovint són silenciades i les mobilitzacions socials són descontextualitzades o fins i tot criminalitzades. Massa sovint, els grans mitjans destaquen més els inconvenients que ocasionen les protestes que no pas les injustícies que denuncien. Els qui lluiten han de justificar-se, mentre que els qui governen disposen de tots els altaveus per explicar la seva versió dels fets.

Per això necessitem organitzacions fortes, moviments populars arrelats i mitjans de comunicació propis, independents i compromesos amb la veritat. No podem deixar que siguin sempre els altres els qui decideixin què és notícia, què mereix ser debatut i què ha de quedar condemnat al silenci.

Però no estem descobrint res de nou. El PSAN-Provisional ja plantejava la necessitat de construir una política pròpia, d'articular pensament i acció i d'impulsar instruments organitzatius capaços de sostenir una estratègia de ruptura. No es tractava només de reivindicar la independència, sinó de crear les condicions polítiques i socials per fer-la possible. Cal recuperar aquesta experiència, no per reproduir mecànicament el passat, sinó per recordar que sense organització, continuïtat i capacitat d'iniciativa no hi ha poder propi.

I encara podem anar més enrere. Daniel Cardona sintetitzava tot un esperit de lluita en tres paraules: «Biblioteca, Propaganda i Acció». Biblioteca per formar-nos, llegir, conèixer la nostra història i estimar el país amb coneixement de causa. Propaganda per difondre els valors republicans, defensar la llengua i la cultura i construir consciència col·lectiva. I Acció perquè les idees no poden quedar tancades als llibres ni reduïdes a declaracions: cal portar-les a la pràctica, actuar com a catalans i mantenir viu el compromís quotidià amb el país.

Tot plegat ens porta a una qüestió fonamental: construir poder propi per ser autosuficients. Disposar de recursos econòmics, organitzacions, xarxes de solidaritat, espais culturals i mitjans de comunicació que ens permetin decidir i actuar sense dependre permanentment dels interessos aliens. L'autosuficiència no significa fer-ho tot sols, sinó tenir la força col·lectiva necessària per sostenir les nostres decisions.

Fer pinya no significa pensar tots igual, sinó entendre que cap lluita no pot avançar tota sola. La defensa de la llengua, l'habitatge, l'ensenyament públic, el territori i les llibertats nacionals necessita solidaritat, organització i continuïtat. Però també un horitzó compartit: passar de la resistència a la construcció d'un poder popular capaç de decidir sobre el nostre futur.

«Nosaltres Sols!» perquè ens ho hem de fer nosaltres. I precisament per això hem de fer pinya. No es tracta d'inventar res de nou, sinó de recuperar allò que ja sabíem, posar-ho al dia i, sobretot, actuar.

Perquè sense coneixement no hi ha consciència, sense organització no hi ha força i sense acció no hi ha ruptura.