L'Ateneu de Maó va acollir els dies 13 i 14 de novembre la segona edició de l'Escola de Formació Joan Francesc López Casasnovas, organitzada per Plataforma per la Llengua amb la col·laboració de l'Institut d'Estudis Baleàrics. Les jornades van esdevenir un espai de reflexió i debat sobre el present i el futur del català, amb una mirada que va més enllà de la qüestió estrictament lingüística per abordar també l'educació, el territori i el model econòmic.
La trobada va començar amb un homenatge a Joan Francesc López Casasnovas (1952-2022), filòleg, poeta, professor i activista menorquí, de qui es va reivindicar el compromís amb la llengua, la cultura i la justícia social.
Gemma Ferrer, curadora del recull Jo vull el vol dels falcons. Articles lingüístics (1975-2022), va destacar la seva concepció del català com una llengua plena, unitària i de cohesió social. Posteriorment, Pere Gomila, Francesc Florit i Pere Rosselló van aprofundir en la seva faceta poètica, indestriable del compromís amb el país.
El retrocés de l'ús social del català, al centre del debat
La jornada de dissabte va començar amb una taula rodona sobre la situació de la llengua als territoris de parla catalana. Bernat Joan, Maite Salord i Anna Oliver van coincidir en la necessitat de reforçar les polítiques lingüístiques i garantir-ne el compliment, davant la constatació que el coneixement del català no es tradueix necessàriament en un augment del seu ús social.
Bernat Joan va advertir de l'esgotament del model lingüístic sorgit de la Transició i dels riscos de castellanització dels espais educatius i digitals. Maite Salord va denunciar les limitacions del marc constitucional i els incompliments de la legislació lingüística, mentre que Anna Oliver va recordar que les entitats cíviques no poden substituir les responsabilitats de les administracions públiques.
L'escola i la universitat, espais decisius
La situació del català a l'ensenyament va ocupar una altra de les sessions, amb les intervencions de Maria Camps, Ismael Pelegrí i Eloi Bellés.
Els ponents van alertar del retrocés de l'ús de la llengua entre l'alumnat, de la manca de professorat especialitzat i de la necessitat de reforçar l'acollida lingüística. Maria Camps va destacar que cap centre de Menorca ni de Formentera s'ha acollit al pla pilot de segregació lingüística.
Pel que fa a la Universitat de les Illes Balears, Eloi Bellés va assenyalar que només el 42% de les assignatures s'imparteixen en català, malgrat ser la llengua pròpia de la institució, i va reclamar una política lingüística més ambiciosa.
Sense arrelament social i territorial, la llengua perd força
Una de les reflexions més destacades de les jornades va sorgir de la taula dedicada a la relació entre llengua i territori, amb la participació d'Eulàlia Allés, Oriol Radalga i Josefina Salord.
Els ponents van vincular el retrocés de l'ús social del català amb les conseqüències del model turístic, la precarietat laboral, les dificultats d'accés a l'habitatge i la pressió sobre els recursos naturals.
Eulàlia Allés va remarcar que el català ha de ser una llengua necessària en els àmbits laboral i social. Oriol Radalga va defensar que la qüestió lingüística no es pot desvincular de les condicions materials de vida, mentre que Josefina Salord va advertir que l'especialització turística també condiciona la cultura i la cohesió social.
La conclusió compartida va ser que la defensa de la llengua és inseparable de la defensa del territori i dels drets socials. Sense unes condicions que facilitin l'arrelament de la població, difícilment es podrà garantir la continuïtat de l'ús social del català.
El llegat de López Casasnovas, una crida al compromís col·lectiu
En la cloenda, la delegada de Plataforma per la Llengua a les Illes Balears, Marina Garcias, va reivindicar la vigència del pensament i el compromís de Joan Francesc López Casasnovas i va expressar la confiança en les noves generacions que treballen per la llengua, el territori i les causes compartides.
Garcias va tancar les jornades amb una crida a l'acció col·lectiva: «No aconseguim res tots sols i ho aconseguim tot tots junts».
La trobada va acabar amb una actuació musical d'Íntim duet, format per Maria Camps i Pere Arguimbau.
Coincidint amb aquesta segona edició, Plataforma per la Llengua Menorca també ha publicat el volum Una escola de pensament. Aportacions a la I Escola de Formació Joan Francesc López Casasnovas, que recull les aportacions de la primera trobada, celebrada el 2024.