L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha manifestat la seva oposició al trasllat de les pintures de Sixena, coincidint amb l'inici, aquest dimarts 17 de novembre, dels treballs per retirar les pintures profanes conservades a la sala 17 del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). L'operació, que es preveu completar el 2 de desembre, forma part de l'execució de la sentència del Tribunal Suprem espanyol que n'ordena el retorn al monestir aragonès.
L'entitat fonamenta el seu posicionament en tres arguments: la vinculació històrica de Sixena amb la Corona catalanoaragonesa, la tasca de restauració i conservació desenvolupada pel MNAC i el que considera una instrumentalització política de la justícia espanyola.
L'ANC recorda que les pintures murals de la sala capitular van ser rescatades per tècnics de la Generalitat republicana després de l'incendi que va afectar el monestir durant la Guerra Civil. La intervenció, dirigida per Josep Gudiol el 1936, va permetre salvar una part important d'aquest conjunt excepcional de pintura romànica, que posteriorment va ser restaurat i conservat a Barcelona.
El conflicte judicial es remunta al 2014, quan el Govern d'Aragó va reclamar el retorn de les pintures. Després de diverses resolucions, el Tribunal Suprem va confirmar el maig del 2025 l'obligació de restituir-les. Tanmateix, els responsables del MNAC han advertit reiteradament que el desmuntatge i el transport dels murals de la sala capitular comporten un risc molt elevat de deteriorament irreversible, a causa de la fragilitat que presenten després de l'incendi.
Aquesta és una de les diferències fonamentals entre els dos conjunts. Mentre que el museu considera tècnicament viable el trasllat de les pintures profanes, muntades sobre suports rígids, manté que no pot garantir la integritat dels murals de la sala capitular. Malgrat aquests advertiments, el jutjat d'Osca ha mantingut l'ordre de restitució.
Un conflicte patrimonial amb rerefons polític
L'ANC considera que l'exigència de traslladar les obres constitueix «una agressió cultural més per part d'Espanya contra la història i cultura de Catalunya». També denuncia la paradoxa que les pintures profanes fossin traslladades a Barcelona durant el franquisme i que ara se'n reclami la retirada.
Per la seva banda, el Govern d'Aragó defensa el retorn de les obres al seu emplaçament d'origen en compliment de les resolucions judicials, mentre que els responsables del MNAC insisteixen que la conservació del patrimoni ha de ser una prioritat en qualsevol actuació.
La controvèrsia també té un precedent en el trasllat de 44 obres del Museu de Lleida al monestir de Sixena el desembre del 2017, una operació executada per ordre judicial que va provocar una forta polèmica política i cultural.
Davant la perspectiva que també s'executi el trasllat dels murals de la sala capitular, l'ANC anuncia que es prepara per emprendre accions en defensa d'aquest patrimoni, tot i que encara no ha concretat cap convocatòria. L'entitat insisteix que cal garantir la conservació de les obres i preservar el llegat històric que representen.