Memòria
Emotiu homenatge a Pepa Arenós davant de Via Laietana 43

Companys i companyes d'escenari van recordar la trajectòria artística i el compromís de l'actriu amb la llengua, la cultura i la independència. L'acte també va commemorar el 42è aniversari de la Convenció contra la Tortura i va reivindicar la conversió de la prefectura policial en un espai de memòria.

20/11/2026 Drets i Llibertats

Més de 200 persones es van aplegar dimarts passat, 17 de novembre, davant de la prefectura superior de la policia espanyola, a Via Laietana 43 de Barcelona, per retre homenatge a l'actriu Pepa Arenós, recentment desapareguda, i recordar la seva trajectòria artística i el seu compromís amb la cultura catalana, la llibertat i la lluita contra la repressió.

Arenós havia mantingut un vincle estret amb les concentracions ciutadanes que se celebren el primer i tercer dimarts de cada mes davant de la prefectura policial per reclamar que l'edifici es destini íntegrament a un espai de memòria i centre d'interpretació de la tortura i la repressió política. Per aquest motiu, els organitzadors van voler dedicar-li una jornada de record amb la participació de companys i companyes de professió.

Entre els assistents hi havia el president del Consell de la República, Jordi Domingo; el president del CIEMEN, David Minoves, i l'actriu Carme Sansa, una de les participants habituals en les concentracions de Via Laietana, com esmenta Jordi Panyella a ElPuntAvui.

Els companys d'escenari recorden Pepa Arenós

L'homenatge va reunir diversos companys i companyes d'escenari de Pepa Arenós, que van recordar la seva trajectòria artística i humana a través de lectures i interpretacions musicals.

Un dels moments de l'acte va ser la lectura del poema Elegia a Pepa Arenós, a càrrec de l'actriu Mont Plans, acompanyada a la guitarra per Enric Armengol.

També hi van intervenir les actrius Maria Jesús Lleonart i Marta Millà, i els actors Jaume Comas i Manel Barceló, mentre que Jaume Arnella va participar en l'apartat musical.

Durant l'homenatge es van evocar alguns dels muntatges teatrals que havien marcat la carrera d'Arenós, com Bent, de Martin Sherman, dirigida per Iago Pericot el 1982, sobre la persecució dels homosexuals durant el nazisme; Les dones i Catalunya, sota la direcció de Ricard Salvat, i Les amargues llàgrimes de Petra von Kant, de Rainer Werner Fassbinder.

Un lloc especial en la seva trajectòria el van ocupar les balades del poeta medieval francès François Villon, que Arenós va portar als escenaris en diferents muntatges. La lectura d'algunes d'aquestes composicions va permetre recuperar una part del seu univers interpretatiu.

 El 42è aniversari de la Convenció contra la Tortura

La concentració, convocada per la Comissió de la Dignitat i la Sectorial de Persones Represaliades de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), va tenir un format diferent de l'habitual, coincidint amb la campanya electoral i amb la commemoració del 42è aniversari de l'adopció de la Convenció de les Nacions Unides contra la Tortura.

En aquest context, Emili Chalaux, de l'Acció dels Cristians per l'Abolició de la Tortura (ACAT), va destacar la importància d'aquest tractat internacional i va advertir que la tortura continua sent una realitat. En la seva intervenció va recordar, entre altres casos, les denúncies de maltractaments i vexacions a persones migrants a Ceuta atribuïdes a militars espanyols.

Una vida de compromís amb la cultura i la llibertat

Més enllà de la seva trajectòria artística, Pepa Arenós va mantenir una actitud de compromís amb la llengua i la cultura catalanes i amb la reivindicació de la independència.

Josep Cruanyes, de la Comissió de la Dignitat, l'havia recordada públicament com una actriu compromesa amb la llengua, la cultura i la independència del país, unes conviccions que havia defensat de manera radical i sense embuts.

Durant la cloenda de l'acte es va remarcar que, malgrat la seva absència, el seu record continuaria present en la lluita per aconseguir que l'actual comissaria esdevingui un centre d'interpretació de la tortura i la repressió política.

Els organitzadors també van recordar que la propera concentració davant de Via Laietana 43 tindrà lloc l'1 de desembre, per mantenir viva aquesta reivindicació.

L'homenatge es va cloure amb el cant d'Els Segadors, recordant la força i el sentiment amb què Pepa Arenós l'interpretava. Com es va expressar en la cloenda, el cant es va fer «amb tota la força i sentiment que cantava la Pepa, que segueix sent amb tots nosaltres».