El GOB Menorca ha expressat el seu suport a la vaga general de l'11 de novembre amb un manifest en què reclama un canvi de rumb del model econòmic i territorial de l'illa. L'entitat considera que el creixement econòmic dels darrers anys no s'ha traduït en una millora de les condicions de vida, sinó en un augment de les desigualtats socials i dels problemes ambientals.

El manifest situa la crisi de l'habitatge com una de les conseqüències més evidents d'un model que ha convertit les cases en un producte d'inversió i especulació. El GOB denuncia que, mentre molts joves, treballadors i professionals no poden accedir a un habitatge, continua la construcció de xalets i pisos de luxe. Per això, defensa que la solució no és construir més, sinó regular el mercat, penalitzar l'especulació i actuar sobre els grans tenidors.

Segons les dades que recull l'entitat, el 2025 hi havia a Menorca 387 propietaris, entre persones físiques i jurídiques, amb més de sis habitatges, dels quals 26 en concentraven entre 26 i 100.

El GOB també alerta de les conseqüències de la pressió turística, que ha crescut un 80% en quinze anys, i de l'expansió dels allotjaments turístics, que redueixen l'oferta d'habitatge residencial. Aquesta massificació, assenyala, incrementa el consum d'aigua en un moment en què els aqüífers registren nivells mínims històrics i agreuja el problema dels residus.

L'entitat critica la manca de resposta de les administracions, que continuen autoritzant nous creixements turístics i promovent l'activitat turística malgrat els límits ambientals de l'illa. També adverteix del risc que es plantegi la incineració de residus com a alternativa a la saturació de l'únic abocador de Menorca.

En aquest context, el GOB reivindica la campanya Via Menorca, impulsada per promoure un model que permeti recuperar els valors ambientals i millorar les condicions de vida de la població.

Finalment, l'entitat defensa la necessitat d'organitzar la ciutadania per frenar les dinàmiques insostenibles i considera la vaga general una expressió legítima de protesta davant unes polítiques que, segons denuncia, prioritzen els interessos econòmics particulars per damunt del benestar col·lectiu.

El manifest conclou reivindicant una Menorca que preservi els seus paisatges, la cultura i la qualitat de vida, i que no es resigni a viure sotmesa a l'especulació.