La Plataforma StopAgroparc ha denunciat aquest dijous, 19 de novembre, que el grup empresarial Ametller Origen ha emprès una doble ofensiva judicial contra les entitats i les persones que s’oposen al macroprojecte agroindustrial que promou a Gelida, a l’Alt Penedès.
Les accions judicials afecten sis activistes, querellats penalment per calúmnies, mentre que Naturalistes de Gelida i quatre d'aquests activistes afronten una demanda civil per vulneració del dret a l’honor, amb una reclamació conjunta de 215.000 euros.
La plataforma considera que aquestes actuacions constitueixen un intent d’intimidar i silenciar l’oposició al projecte i alerta de les conseqüències que poden tenir per a la llibertat d’expressió i el dret de participació ciutadana en la defensa del territori.
Un macroprojecte qüestionat per les entitats ecologistes
El conflicte es remunta a la recuperació, l’any 2021, del projecte Agroparc per part d’Ametller Origen. La iniciativa preveu concentrar instal·lacions de producció i distribució agroindustrial en una superfície de més d’un centenar d’hectàrees, una part de les quals se situa en una zona protegida.
Des d’aleshores, StopAgroparc, amb el suport de Naturalistes de Gelida, Bosc Verd i Unió de Pagesos, ha desenvolupat una campanya d’oposició al projecte mitjançant al·legacions urbanístiques, xerrades informatives, informes tècnics i recursos davant la justícia administrativa.
Segons la plataforma, totes aquestes actuacions s’han fonamentat en arguments tècnics i ambientals relacionats amb la protecció de la biodiversitat, l’urbanisme, la gestió de l’aigua i la mobilitat.
Una querella penal per quatre frases publicades a Instagram
La querella penal, presentada personalment per Josep Ametller contra sis activistes, té l’origen en quatre expressions publicades el 17 d’octubre de 2025 al compte d’Instagram de StopAgroparc.
Entre les afirmacions qüestionades hi ha «Ametller Origen pot saltar-se la llei» i «Continuen excavant dins d’una zona protegida. Sense autorització efectiva. Sense mesures compensatòries».
La publicació també criticava l’actuació de la Generalitat i del director general de Medi Ambient davant les obres del macroprojecte i reclamava adhesions a un manifest adreçat a les administracions.
La querella va ser admesa a tràmit el maig de 2026 i el juliol Josep Ametller va declarar com a perjudicat. Per a aquest 19 de novembre estaven previstes les declaracions dels sis activistes en qualitat d’investigats.
Paral·lelament, les societats UNPASMES SL i Ametller Origen SL han presentat una demanda civil contra Naturalistes de Gelida i quatre activistes, als quals reclamen un total de 215.000 euros per una presumpta vulneració del dret a l’honor, pels perjudicis que atribueixen a la paralització de les obres i per pintades en establiments del grup.
La demanda també exigeix retirar publicacions de les xarxes socials, del blog i del canal de YouTube de StopAgroparc, així com dels perfils personals dels activistes.
StopAgroparc denuncia un intent de silenciar l’activisme ambiental
La plataforma considera que les accions judicials responen a una pràctica coneguda internacionalment com a SLAPP (Strategic Lawsuits Against Public Participation), és a dir, demandes estratègiques contra la participació pública.
Aquest tipus de procediments poden tenir com a objectiu esgotar els recursos econòmics i psicològics de les persones i entitats denunciades, desincentivar la mobilització ciutadana i limitar la crítica pública a determinades actuacions empresarials.
StopAgroparc recorda que la Unió Europea va aprovar el 2024 una directiva per combatre aquestes pràctiques i reclama que els tribunals tinguin en compte aquest fenomen.
La plataforma també assenyala que no es tracta d’un cas aïllat i esmenta les accions judicials de Griñó Ecològic contra GEPEC i diversos activistes i periodistes arran de denúncies relacionades amb la gestió de residus.
Per a StopAgroparc, el cas és especialment significatiu perquè afecta una empresa que ha construït bona part de la seva imatge pública sobre el respecte al medi ambient i al territori.
L’entitat adverteix que el resultat d’aquests procediments pot establir precedents sobre els límits de la participació ciutadana i la llibertat d’expressió de l’activisme ambiental.
Més enllà del conflicte concret de l’Agroparc, la plataforma situa el debat en el dret de la ciutadania a fiscalitzar els projectes empresarials que afecten el territori sense haver d’afrontar reclamacions econòmiques que poden comprometre la continuïtat de les entitats ecologistes.