El desplegament de macroprojectes de biogàs a les comarques de Ponent presenta característiques pròpies del colonialisme energètic, segons les conclusions exposades durant les primeres sessions del cicle de jornades Pobles vius o territori de merdes? Bioeconomia i colonialismes interns a la Catalunya rural, organitzat per Pobles Vius de Ponent els dies 15, 16 i 17 d'octubre.

Les jornades, celebrades a Balaguer i a Rufea, a l'horta de Lleida, han reunit investigadors, activistes, periodistes i representants de moviments en defensa del territori per analitzar els interessos econòmics i les relacions de poder que condicionen la implantació de grans infraestructures energètiques, industrials i de tractament de residus al món rural.

El debat ha posat sobre la taula una qüestió central: qui decideix què s'instal·la al territori, qui obté els beneficis d'aquests projectes i qui n'ha d'assumir les conseqüències ambientals, socials i econòmiques.

El biogàs a Ponent, sota la mirada del colonialisme energètic

Un dels aspectes més destacats de les jornades ha estat la intervenció de Clàudia Ortiz, investigadora de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), que ha exposat que el desplegament actual del biogàs a Ponent presenta les característiques del colonialisme energètic en totes les dimensions que recull aquest concepte acadèmic.

Aquesta perspectiva permet analitzar els macroprojectes més enllà dels seus possibles beneficis energètics i ambientals, incorporant-hi les desigualtats territorials, la concentració dels beneficis econòmics i la capacitat real de decisió de les poblacions afectades.

Les sessions també han qüestionat el relat institucional i empresarial que presenta la bioeconomia com una resposta sostenible als problemes energètics i ambientals, sense examinar prou les contradiccions que poden generar determinats models de producció i gestió de residus.

En aquest sentit, els debats han plantejat fins a quin punt alguns projectes presentats com a instruments de la transició ecològica poden acabar reproduint dinàmiques extractivistes i productivistes, en què les zones rurals assumeixen els impactes d'activitats orientades a satisfer necessitats econòmiques i energètiques que van més enllà del territori.

Els mecanismes de poder darrere dels macroprojectes

El cicle es va inaugurar dijous 15 d'octubre a Balaguer amb la conferència Balaguer, capital de residus? Quina comarca volem?, a càrrec del biòleg i investigador del CSIC Fernando Valladares.

Divendres, a Rufea, la sessió Manual de compra-venda territorial va abordar els mecanismes que poden facilitar la implantació de grans projectes, des de les estratègies de convenciment i les pressions sobre el territori fins als canvis normatius i la judicialització dels conflictes.

Hi van intervenir el periodista Rafa Marrasé, demandat arran de la seva tasca periodística sobre la gestió dels residus; representants de la fundació navarresa Sustrai Erakuntza, i Fermí Bernardo, membre del GEPEC.

Dissabte al matí, les sessions es van centrar en la bioeconomia, el biogàs i la gestió dels residus des d'una perspectiva de justícia territorial. Hi van participar Pep Espluga, sociòleg i professor de la UAB; Adrià Auladell, de l'Assemblea Catalana per la Transició Ecosocial; Clàudia Ortiz i Laura Calvet-Mir, investigadores vinculades a la UAB; Víctor Altés Gaspar, de l'ETSEA de la Universitat de Lleida i membre de Pobles Vius, i Josep Lluís Moner, de la Plataforma Ciutadana Residu Zero.

Repoblar els pobles mentre se'n compromet el futur?

Les jornades també han obert una reflexió sobre el futur del món rural i les contradiccions entre els discursos que promouen el repoblament i les polítiques que afavoreixen la implantació de grans infraestructures.

La sessió Desurbanitzar el país. Com i per a què?, amb el geògraf Sergi Saladié i les intervencions de Vanesa Freixa i Sebastià Mata, de Repoblem, va plantejar la necessitat de repensar el model territorial i les condicions que han de permetre mantenir i recuperar la vida als pobles.

El debat va posar de manifest la contradicció que representa defensar la revitalització de les zones rurals mentre s'hi projecten activitats que poden afectar els recursos naturals, la qualitat de vida i la capacitat de les comunitats locals per decidir sobre el seu futur.

Aquesta reflexió va obrir també el debat sobre una possible desurbanització del país i sobre la necessitat de preservar els valors socials, econòmics i territorials que fan possible una ruralitat viva, davant les transformacions que es preveuen els pròxims anys.

El dret a decidir sobre el territori

Amb aquest cicle, Pobles Vius de Ponent vol contribuir a qüestionar el model de transició energètica que s'està desplegant a Catalunya i reivindicar el protagonisme de les comunitats rurals en les decisions que afecten el seu entorn.

L'entitat considera necessari superar una concepció del territori rural com a simple receptor d'infraestructures energètiques, industrials i de tractament de residus, i obrir el debat sobre un model que respongui a les necessitats de les poblacions que hi viuen.

La qüestió de fons és si les comarques de Ponent han de continuar assumint projectes decidits en bona part des de fora del territori o si han de poder determinar quin desenvolupament econòmic, social i ambiental volen.

Les jornades continuaran a Anglesola i Lleida

El cicle tindrà continuïtat el 13 de novembre a Anglesola, amb la conferència La transició energètica fallida i el biogàs, a càrrec d'Antonio Turiel i Jaume Sastre Juan.

La darrera sessió se celebrarà el 15 de gener de 2027 a Lleida, amb el debat L'embat contra la ruralitat: colonialisme intern o zones de sacrifici?, amb Jaume Franquesa i Gerard Batalla Tàsies.