La participació de Baltasar Garzón en les V Jornades de Memòria Democràtica de l’Alcoià i el Comtat ha provocat malestar entre persones vinculades a les víctimes de l’anomenada Operació Garzón, l’operatiu policial i judicial desplegat contra l’independentisme català l’any 1992, en vigílies dels Jocs Olímpics de Barcelona.
L’exjutge de l’Audiència Nacional intervé aquest dimecres, 1 d’octubre, al Teatre Calderón d’Alcoi amb la conferència Les amenaces a la democràcia / Els drets humans, dins unes jornades que enguany porten per títol Llums i ombres de la democràcia.
El periodista Joan Canela s’ha fet ressò aquest mateix dimecres del malestar en un article publicat al Diari La Veu del País Valencià. La informació recull les crítiques del Grup de Suport a Joan Durà, que considera que Garzón va actuar «sense cap sentit de la democràcia» en la persecució de l’independentisme i qüestiona que siga convidat a parlar precisament de democràcia i drets humans.
El cas de Joan Durà
Les crítiques tenen com a referència més pròxima el cas de Joan Durà, veí de Monòver detingut l’any 1992, quan tenia 35 anys, sota la sospita de col·laborar amb Terra Lliure.
Durà regentava el bar Astèrix quan va ser detingut per agents de la Guàrdia Civil. Durant els tres dies que va passar incomunicat a Madrid va denunciar haver patit greus maltractaments físics i psicològics, entre els quals cops, asfíxia amb una bossa i simulacions d’execució.
Quan finalment va passar a disposició judicial davant Baltasar Garzón, Durà va denunciar les tortures. Segons el seu relat, el jutge no va atendre la denúncia ni va impulsar una investigació sobre els fets. Durà acabaria sent posat en llibertat incondicional i sense càrrecs.
La seua experiència va quedar recollida, trenta anys després, al documental Encara dura, dirigit per la seua filla.
Estrasburg va condemnar Espanya per no investigar les denúncies de tortures
El cas de Durà s’emmarca en una operació més àmplia contra l’independentisme català. Entre finals de juny i principis de juliol de 1992, desenes de persones van ser detingudes i diverses van denunciar haver estat torturades durant la incomunicació.
Una part d’aquelles denúncies va arribar al Tribunal Europeu de Drets Humans. El 2 de novembre de 2004, en el cas Martínez Sala i altres contra Espanya, Estrasburg va condemnar per unanimitat l’Estat espanyol per vulnerar l’article 3 del Conveni Europeu de Drets Humans en no haver realitzat una investigació oficial efectiva de les denúncies de maltractaments.
El tribunal no va considerar acreditades les tortures amb les proves disponibles, però sí que va establir que l’Estat havia incomplert l’obligació d’investigar adequadament unes denúncies d’aquesta gravetat.
Aquest antecedent és un dels arguments que l’entorn de Joan Durà posa sobre la taula per qüestionar la presència de Garzón en unes jornades dedicades a la memòria democràtica i els drets humans.
El tancament del diari Egin
Els crítics amb la participació de Garzón també recorden un altre episodi de la seua etapa a l’Audiència Nacional: el tancament del diari basc Egin.
Garzón va ordenar el juliol de 1998 la clausura cautelar d’Egin i d’Egin Irratia en el marc de les investigacions sobre la presumpta vinculació de les empreses editores amb l’entramat d’ETA. El diari no tornaria a publicar-se.
El cas tindria un desenllaç judicial significatiu onze anys després. El Tribunal Suprem va anul·lar el 2009 la declaració d’il·licitud i dissolució d’Orain SA, l’empresa editora d’Egin, i de les altres empreses afectades. El Suprem va assenyalar que ni la Fiscalia ni les acusacions havien demanat aquella dissolució.
Quan va arribar aquesta resolució, però, Egin feia més d’una dècada que havia desaparegut dels quioscos.
Joan Canela també recull aquest precedent en l’article publicat avui al Diari La Veu del País Valencià, on recorda que l’acusació que havia portat al tancament del diari va quedar posteriorment desvirtuada judicialment.
«Un error greu»
El Grup de Suport a Joan Durà considera «totalment fora de lloc i un error greu» que una entitat dedicada a la memòria democràtica convide a parlar de drets humans el jutge que va instruir aquella operació.
En el comunicat recollit per Joan Canela, l’entorn de Durà demana «amb més dolor que enuig» que es cancel·le la conferència.
Les V Jornades de Memòria Democràtica de l’Alcoià i el Comtat se celebren durant els mesos de setembre i octubre sota el lema Llums i ombres de la democràcia.
La controvèrsia per la presència de Garzón ha acabat introduint dins les mateixes jornades un debat que va més enllà de la memòria del franquisme i la Transició: com incorporar a la memòria democràtica les denúncies de vulneracions de drets produïdes durant les dècades posteriors i, en aquest cas concret, les relacionades amb la repressió de l’independentisme.