El Seminari Blanquerna ha arrencat aquest dissabte amb un centenar d'assistents i un programa de ponències i debats centrats en l'estudi, la defensa i el futur de la llengua catalana. La primera jornada ha posat l'accent en la situació sociolingüística de les Illes Balears i en els factors socials que condicionen l'ús del català.

Els lingüistes i professors de la Universitat de les Illes Balears (UIB) Eloi Bellés i Isabel Crespí han inaugurat el seminari amb una anàlisi de la realitat sociolingüística de les Illes a partir de dades d'enquestes i de proves acadèmiques realitzades en l'àmbit educatiu.

Els dos investigadors han constatat que, malgrat que el coneixement del català continua sent elevat, tant aquest coneixement com l'ús social de la llengua han experimentat un retrocés respecte d'anys anteriors.

Bellés i Crespí han remarcat que les Illes Balears constitueixen actualment una societat multilingüe i diversa, una realitat que consideren imprescindible tenir en compte a l'hora de planificar polítiques lingüístiques rigoroses i fonamentades en dades. Tanmateix, han lamentat la manca de grans consensos polítics sobre la llengua, una circumstància que, segons han assenyalat, limita les possibilitats d'actuació institucional en l'actual correlació de forces.

L'emergència lingüística i la crisi de l'habitatge

Un altre dels eixos de la jornada ha estat la relació entre l'emergència lingüística i la crisi de l'habitatge, abordada en una taula rodona amb la participació de Walis George i John Prendergast, que han exposat les experiències de Gal·les i Irlanda.

En el mateix debat, Albert Massana ha analitzat les conseqüències lingüístiques de les elevades densitats de població a les zones urbanes dels Països Catalans, que ha situat molt per damunt de les de grans ciutats europees.

La reflexió ha permès incorporar al debat lingüístic qüestions com la pressió demogràfica i les transformacions socials i territorials, que condicionen les possibilitats de mantenir i transmetre l'ús quotidià de la llengua.

L'escola, les xarxes socials i els quaranta anys de la Llei de normalització lingüística

El programa de dissabte continua amb una taula rodona dedicada a la història i als reptes de futur del català a l'escola, amb la participació de l'Escola Gavina, Mata de Jonc, l'Escola el Puig i l'Assemblea de Docents de les Illes Balears.

La jornada es tancarà amb una conversa entre els creadors de continguts Xavier Dengra i Joan Moñino sobre el paper de les xarxes socials en la construcció nacional i la promoció del català.

El seminari es clourà diumenge amb un debat dedicat al quarantè aniversari de l'aprovació de la Llei de normalització lingüística de les Illes Balears. Hi participaran Damià Pons, Beatriu Defior, Antoni Llabrés i Maite Salord, que reflexionaran sobre la trajectòria de la llei i els reptes que encara té plantejats la normalització de la llengua.