Ecologistes en Acció ha advertit dels riscos que, segons l'entitat, comporta el projecte de construcció d'una gran planta de producció i emmagatzematge d'amoníac d'Armonia Green a Castelló de la Plana. L'organització ecologista denuncia que els sistemes de seguretat previstos podrien resultar insuficients davant d'una interrupció prolongada del subministrament elèctric, amb possibles conseqüències per a la població de Castelló, Almassora i el Grau.

El projecte, que actualment es tramita davant la Generalitat Valenciana per obtenir l'Autorització Ambiental Integrada i el reconeixement com a Projecte d'Interès Autonòmic, preveu produir més de 500.000 tones anuals d'amoníac destinades principalment a l'exportació marítima cap a diversos ports europeus.

L'entitat considera que les dimensions de la instal·lació i la perillositat de la substància que s'hi emmagatzemaria exigeixen unes garanties de seguretat especialment rigoroses.

Dos grans dipòsits d'amoníac que necessiten refrigeració permanent

La futura planta preveu disposar de dos grans dipòsits cilíndrics d'emmagatzematge d'amoníac líquid, amb una capacitat de 45.503 metres cúbics cadascun, equivalents a unes 28.000 tones per dipòsit.

Segons la documentació analitzada per Ecologistes en Acció, l'amoníac s'hauria de mantenir refrigerat a una temperatura aproximada de -30,7 °C per conservar-lo en estat líquid.

L'organització alerta que una fallada prolongada del sistema de refrigeració podria provocar un augment de la temperatura i de la pressió a l'interior dels dipòsits. En aquest escenari, adverteix del risc d'un accident greu que podria comportar l'alliberament d'amoníac a l'atmosfera i la formació d'un núvol tòxic.

Ecologistes en Acció considera que aquesta possibilitat obliga a revisar les mesures de prevenció previstes en el projecte, especialment les relacionades amb el manteniment de la refrigeració en situacions d'emergència.

Generadors d'emergència amb una autonomia inferior a dotze hores

El principal motiu de preocupació exposat per l'entitat és l'autonomia dels generadors dièsel previstos per garantir el funcionament dels sistemes essencials en cas d'apagada elèctrica.

Segons la memòria del projecte, la instal·lació disposaria de set generadors d'emergència. Tres d'aquests equips, destinats a alimentar la denominada Sala Elèctrica C, tindrien una potència conjunta de 23,184 MW, suficient, segons les dades aportades, per cobrir els 19,77 MW necessaris per al sistema de refrigeració.

Tanmateix, Ecologistes en Acció assenyala que cadascun d'aquests generadors disposaria d'un dipòsit de gasoil de 20.000 litres i tindria un consum aproximat de 1.700 litres per hora.

Això comportaria, segons els càlculs de l'organització, una autonomia inferior a dotze hores, que considera insuficient per a una instal·lació d'aquestes característiques.

L'entitat recorda que l'apagada elèctrica generalitzada del 28 d'abril de 2025 va provocar interrupcions del subministrament que en alguns indrets es van prolongar entre divuit i vint-i-quatre hores.

Reclamen garanties davant d'una apagada prolongada

Ecologistes en Acció qüestiona que els criteris habituals d'autonomia dels generadors d'emergència en instal·lacions industrials de dimensions reduïdes siguin adequats per a una planta amb una capacitat d'emmagatzematge d'amoníac tan elevada.

L'organització també considera insuficient, davant d'un escenari d'accident greu, el sistema previst de combustió en torxa de l'amoníac gasós generat després d'una interrupció del subministrament elèctric.

Per il·lustrar la importància dels sistemes de refrigeració d'emergència, l'entitat estableix una comparació amb les centrals nuclears, on destaca la necessitat de garantir una autonomia prolongada dels generadors dièsel.

En aquest sentit, recorda l'accident de Fukushima del març de 2011, quan el tsunami va inutilitzar els sistemes elèctrics d'emergència de diverses unitats de la central i va contribuir a desencadenar un dels accidents nuclears més greus de la història.

Amb aquesta denúncia, Ecologistes en Acció posa el focus en la necessitat d'avaluar les conseqüències d'una fallada elèctrica prolongada abans d'autoritzar una instal·lació que preveu produir i emmagatzemar grans quantitats d'amoníac a l'entorn de Castelló.