Aquest 19 d’octubre es compleixen 37 anys de l’incendi que va afectar greument la central nuclear Vandellòs I. L’accident, declarat el 19 d’octubre de 1989, va comprometre el sistema de refrigeració del reactor i diversos mecanismes de seguretat de la instal·lació. Amb motiu de l’aniversari, Ecologistes en Acció alerta sobre les pressions per prolongar l’activitat de les centrals nuclears catalanes i qüestiona el paper que pot tenir el resultat de les pròximes eleccions generals en el futur del calendari de tancament.

L’organització considera que la continuïtat d’Ascó i Vandellòs II més enllà dels terminis acordats comportaria riscos de seguretat i costos econòmics que acabarien repercutint en la ciutadania. El calendari pactat entre les empreses elèctriques i l’Empresa Nacional de Residus Radioactius (ENRESA) preveu el tancament d’Ascó I el 2030, d’Ascó II el 2032 i de Vandellòs II el 2035.

Un historial d’incidents que preocupa els ecologistes

Ecologistes en Acció assenyala que, dels 164 incidents registrats a les centrals nuclears de l’Estat espanyol entre el 2019 i el 2023, un total de 89 es van produir a Ascó i Vandellòs.

L’entitat considera que aquestes dades reforcen la necessitat de complir el calendari de tancament i critica les demandes d’alguns responsables polítics i ajuntaments de prolongar l’activitat dels reactors catalans.

Segons l’organització, les centrals hauran funcionat durant dècades, molt més enllà de les previsions inicials, si es compleixen els terminis actuals. L’allargament de la seva vida útil, sosté, incrementaria els riscos associats a unes instal·lacions envellides.

El precedent de la prolongació de l’activitat de les centrals d’Almaraz ha reactivat, segons Ecologistes en Acció, les demandes perquè els reactors catalans continuïn produint electricitat més enllà de les dates acordades.

El negoci nuclear i els costos de prolongar l’activitat

L’organització ecologista alerta que la continuïtat de les centrals no depèn únicament de qüestions tècniques, sinó també de les condicions econòmiques que exigeix el sector nuclear.

Segons les declaracions públiques que cita de representants del Foro Nuclear i de les companyies elèctriques, les empreses reclamen mesures per evitar les pèrdues que atribueixen a l’activitat nuclear. Entre aquestes demandes hi ha una rebaixa de la taxa destinada a ENRESA, que finança la gestió dels residus radioactius; un preu fix per a l’electricitat produïda, i ajuts per afrontar les reformes necessàries per mantenir les instal·lacions en funcionament.

Ecologistes en Acció considera que aquestes exigències evidencien el cost que pot representar prolongar l’activitat de les centrals i denuncia que les concessions al sector acabarien traslladant les despeses a la ciutadania.

L’energia nuclear, qüestionada com a alternativa climàtica

Ecologistes en Acció també qüestiona els arguments del sector nuclear sobre la seva contribució a la lluita contra el canvi climàtic.

L’entitat recorda que la producció nuclear representa menys del 20% de l’electricitat de l’Estat espanyol, en contrast amb el pes que tenia el 1989, quan, segons les dades que aporta, arribava aproximadament a la meitat de la generació elèctrica.

Pel que fa a les emissions, l’organització defensa que cal considerar tot el cicle de vida de les centrals: des de l’extracció i el processament de l’urani fins a la construcció, l’operació, la gestió del combustible gastat, el desmantellament i la restauració de les mines.

A partir de diversos estudis, situa les emissions mitjanes del cicle de vida nuclear en uns 66 grams de CO₂ equivalent per quilowatt hora. Segons la comparació que exposa, aquesta xifra seria aproximadament sis vegades superior a la de l’energia eòlica i el doble que la de la solar fotovoltaica.

L’organització considera, per tant, que la nuclear no es pot presentar com una energia exempta d’impactes climàtics i ambientals.

La dependència de l’urani qüestiona la sobirania energètica

Un altre dels arguments que Ecologistes en Acció rebutja és que l’energia nuclear contribueixi a garantir la sobirania energètica.

L’entitat assenyala que, segons les dades que cita sobre les importacions espanyoles de concentrat d’urani el 2023, el Kazakhstan va aportar el 66% del combustible adquirit; l’Uzbekistan, l’11%; Namíbia, el 9,7%; Rússia, el 6,3%; el Níger, el 3,4%, i el Canadà, el 3%.

Aquesta procedència, sosté, evidencia la dependència exterior del combustible nuclear i dels processos industrials necessaris per transformar-lo en material apte per als reactors.

Ecologistes en Acció afegeix que aquesta dependència no desapareixeria encara que fos possible explotar mines d’urani a l’Estat espanyol, ja que el cicle nuclear requereix processos industrials i químics complexos.

Una decisió política sobre el futur energètic

Amb motiu de l’aniversari de Vandellòs I, Ecologistes en Acció adverteix que les eleccions generals del 29 de novembre poden obrir la porta a un canvi de política energètica i a concessions que permetin prolongar l’activitat de les centrals nuclears.

L’organització reclama que es mantingui el calendari de tancament acordat i considera que el futur de l’energia nuclear no es pot decidir únicament en funció dels interessos econòmics de les companyies elèctriques.

El record de l’accident de Vandellòs I serveix, així, per tornar a situar al centre del debat els riscos de les instal·lacions nuclears, la gestió dels residus radioactius i el cost de mantenir en funcionament reactors envellits.

Ecologistes en Acció tanca el seu comunicat amb una crida a impedir, a través del vot, que el sector nuclear aconsegueixi modificar el calendari de tancament i traslladar a la ciutadania els costos d’allargar el seu negoci.