La Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià (Decidim) ha fet públic aquest dimecres un posicionament sobre la crisi de l’habitatge en què dona suport a les mobilitzacions contra els desnonaments i l’encariment dels lloguers, però adverteix que les respostes no poden quedar reduïdes a «una negociació de pedaços» ni ser utilitzades amb finalitats electorals o partidistes.
Sota el títol «Habitatge: No volem pedaços, volem decidir el model de País», l’entitat defensa que l’emergència habitacional no és un fenomen conjuntural, sinó el resultat d’un model econòmic desenvolupat durant dècades que ha convertit progressivament l’habitatge en una propietat, una inversió i un actiu financer en comptes d’un dret bàsic.
De l’habitatge com a dret al negoci immobiliari
Decidim situa una part dels orígens de l’actual situació en les transformacions econòmiques iniciades durant els anys vuitanta, amb la pèrdua de pes de la indústria i l’augment de la dependència dels serveis, la construcció, el turisme i l’activitat immobiliària.
L’entitat assenyala especialment el Reial decret llei 2/1985, conegut com a Decret Boyer, que va eliminar la pròrroga forçosa dels nous contractes de lloguer. A partir d’aquell moment, sosté Decidim, les successives reformes van contribuir a consolidar una concepció de l’habitatge cada vegada més vinculada al mercat i la inversió.
El resultat, segons l’entitat, són salaris que no han crescut al mateix ritme que els lloguers, més dificultats d’accés a l’habitatge, endeutament, precarietat residencial, desnonaments i expulsió de població dels seus barris i municipis.
«No és només un problema d’oferta»
Decidim qüestiona especialment els plantejaments que redueixen la crisi a una manca d’oferta i plantegen com a resposta principal la construcció de nous habitatges.
«Cal preguntar-nos quin habitatge volem, per a qui, on i sota quin règim de propietat i d’ús», assenyala el document.
L’entitat diferencia entre ampliar permanentment el parc públic i alimentar noves operacions immobiliàries; entre garantir lloguers assequibles i subvencionar rendes privades; i entre recuperar habitatges buits per a ús residencial o continuar ampliant els apartaments turístics.
Com a exemple de les contradiccions del model valencià, Decidim assenyala els assentaments de l’antic circuit de Fórmula 1 de València, on denuncia que centenars de persones viuen en condicions d’infrahabitatge mentre es projecten milers de nous habitatges sobre aquells terrenys.
Mesures necessàries, però insuficients
La plataforma considera que les mesures d’urgència plantejades poden alleujar situacions concretes i defensa qualsevol actuació que evite un desnonament o facilite l’accés a un habitatge digne.
Tanmateix, alerta que aquestes polítiques arriben després de dècades de decisions que han contribuït a configurar el model actual i adverteix que, en el tram final de la legislatura espanyola, l’habitatge també s’ha convertit en un espai de disputa electoral.
Parc públic permanent i límits a l’especulació
Entre les alternatives, Decidim proposa ampliar de manera radical el parc públic d’habitatge i garantir que els immobles construïts o adquirits amb recursos públics no puguen acabar posteriorment en mans privades.
També defensa recuperar sòl i patrimoni públic, impulsar cooperatives i fórmules de cessió d’ús, rehabilitar el parc existent, mobilitzar habitatges buits, limitar la conversió d’habitatges residencials en allotjaments turístics i impedir que els fons d’inversió utilitzen l’habitatge com un actiu especulatiu.
L’entitat reclama igualment lloguers vinculats a la capacitat econòmica de la població i que ningú puga ser expulsat de casa sense una alternativa residencial digna.
L’habitatge també és una qüestió de sobirania
Decidim introdueix finalment la qüestió nacional en el debat i sosté que la crisi de l’habitatge també està relacionada amb la capacitat de decisió del País Valencià.
La plataforma considera que les lluites pels drets socials no es poden separar de la reivindicació de capacitat política per decidir sobre el sòl, les infraestructures, el model turístic, la fiscalitat, els serveis públics i el conjunt del model econòmic.
«El País Valencià no pot deixar de lluitar per donar resposta als problemes concrets que afecten les classes populars. Però tampoc pot separar aquestes lluites de l’objectiu global de recuperar la capacitat de decidir», afirma el comunicat.
Per a Decidim, per tant, la resposta a l’emergència habitacional no passa únicament per construir més pisos dins del mateix model, sinó per plantejar quin model de país es vol construir.
La plataforma conclou reivindicant un País Valencià on l’habitatge siga un dret i no una mercaderia, el turisme no expulse la població resident, els serveis públics siguen de qualitat i les decisions sobre el model econòmic i social es puguen prendre democràticament des del mateix país.