La concentració d'aquest dimarts 20 d'octubre davant de la prefectura de la policia espanyola de Via Laietana 43, a Barcelona, ha marcat una fita en la lluita per convertir l'edifici en un espai de memòria i interpretació de la repressió i la tortura. Tal com recull el periodista Jordi Panyella en una crònica publicada a El Punt Avui, amb aquesta ja són cent les mobilitzacions convocades per la Comissió de la Dignitat i la sectorial de persones represaliades de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) des de l'estiu del 2021.

Al llarg d'aquests cinc anys, les concentracions han esdevingut un espai de denúncia i recuperació de la memòria de la repressió franquista. Segons la crònica de Panyella, fins a 177 persones hi han participat aportant testimonis directes o explicant les experiències d'altres víctimes que van passar pels calabossos de la prefectura.

En aquesta centena concentració ha intervingut l'actor Quico Romeu, que ha recordat la seva detenció el març de 1972, després d'una manifestació a Barcelona. Romeu ha explicat que va passar dues nits als calabossos de Via Laietana, una al Palau de Justícia i vint-i-dues a la presó Model.

Durant la seva intervenció, Romeu ha recordat les persones que van patir tortures i les que van morir a mans de la repressió franquista. Tot i afirmar que ell no havia estat torturat, ha relatat els maltractaments que va patir durant la detenció i ha denunciat la violència exercida per l'aparell repressiu de la dictadura.

L'acte també ha comptat amb la intervenció d'Antònia Font, en representació del Col·lectiu de Dones dels Països Catalans, una de les entitats que s'han afegit a la reivindicació de recuperar íntegrament l'edifici per a la memòria democràtica.

El reconeixement institucional no resol la reivindicació

Les entitats convocants consideren insuficient la declaració de Via Laietana 43 com a lloc de memòria democràtica mentre l'edifici continuï acollint dependències policials. Reclamen que la prefectura deixi definitivament de tenir usos policials i esdevingui un espai dedicat a explicar la repressió política i les tortures que s'hi van practicar.

Pilar Rebaque, advocada i una de les impulsores de les concentracions, ha recordat que quan van començar les mobilitzacions, l'estiu del 2021, no pretenien arribar a les cent convocatòries, sinó aconseguir al més aviat possible la recuperació de l'edifici.

Rebaque ha destacat que la iniciativa s'ha convertit en un «altaveu de la ciutadania» per donar a conèixer la història repressiva de Via Laietana i ha reiterat la voluntat de mantenir les concentracions el primer i el tercer dimarts de cada mes fins a aconseguir-ne la transformació.

Cent concentracions després, la reivindicació continua oberta: que Via Laietana 43 deixi de ser una comissaria i es converteixi íntegrament en un espai de memòria de la repressió i la tortura.