Cinquanta anys després, la Marxa de la Llibertat torna a recórrer el país a través de la memòria. Exposicions, caminades, plaques commemoratives, documentals, taules rodones i testimonis dels qui hi van participar estan recuperant aquest 2026 una de les grans mobilitzacions populars dels primers mesos posteriors a la mort del dictador.
Valls, Montblanc, l’Espluga de Francolí, Poblet, Navàs, Sant Hilari Sacalm o la Pobla de Lillet són alguns dels indrets que ja han recordat aquell estiu de 1976. La commemoració continuarà l’1 d’octubre a Cubelles amb una exposició, la projecció d’un documental i una taula rodona sobre el pas de la Marxa pel municipi.
Mig segle després, però, recuperar aquella experiència també obliga a recordar en quines condicions es va produir. La Marxa de la Llibertat va ser molt més que una caminada pacífica pel país: va constituir un gran acte col·lectiu de desobediència política.
Una Marxa prohibida que es va fer
La iniciativa es va presentar públicament el 20 de maig de 1976. Dos dies després, el Ministeri de Governació, encapçalat per Manuel Fraga Iribarne, la va prohibir. Els organitzadors van decidir mantenir-la i el 4 de juliol les diferents columnes van començar a caminar.
La repressió es va exercir abans de l’inici de la Marxa. La propaganda, els cartells, les enganxines, les samarretes i els actes de difusió van ser perseguits i sancionats. També va afectar els mitjans que n’informaven. El setmanari Canigó, que va seguir la Marxa i en va documentar el recorregut, va patir la repressió per la cobertura que en feia. Una de les seves cròniques ho sintetitzava en el mateix titular: «Impressionant moviment repressiu. Manresa: malgrat tot, la marxa continua».
Un cop iniciada, els marxaires van haver d’afrontar controls de la Guàrdia Civil i de la Policia Armada, identificacions, detencions, multes i actuacions policials. La repressió també va afectar persones i entitats que els acollien o els donaven suport. Però les columnes van continuar avançant durant més de dos mesos, portant les reivindicacions de llibertat, amnistia i drets nacionals a pobles i comarques. La repressió arribaria fins als darrers dies i impediria que la confluència prevista a Poblet es desenvolupés tal com havia estat concebuda. Aquest context és important remarcar-ho, perquè permet entendre la dimensió política de la Marxa: continuar caminant significava desobeir una prohibició governativa.
Una lectura que ja es discutia el 1976
La manera d’interpretar aquella mobilització ja va ser objecte de debat entre els mateixos sectors que hi havien participat. Poques setmanes després, l’octubre de 1976, el número 52 de Lluita, portaveu del PSAN-Provisional, publicava l’article «La “Marxa de la Llibertat” continuarà».
El PSAN-P, que havia participat en la Marxa tant a Catalunya Nord com al Sud, la definia com una «gran mobilització de masses» i en destacava la capacitat de conscienciació, mobilització i organització. També assenyalava l’agitació política generada a les comarques i la formació de nuclis d’assemblees democràtiques i altres formes organitzatives. Però introduïa una discrepància important sobre la lectura que se’n començava a fer: «Nosaltres no creiem, com s’ha afirmat en un butlletí polític, que la Marxa fos “una proposta d’excursió pacífica per totes les terres catalanes”; per a nosaltres era una proposta de lluita que es plantejava la mobilització política del poble català i així cal valorar-la.»
El PSAN-P no qüestionava la forma pacífica de la mobilització, sinó que rebutjava que aquesta es convertís en una interpretació política de tota l’experiència. El mateix document criticava alguns comentaris de la premsa que ressaltaven únicament aquella forma d’acció fins a convertir-la en «propaganda d’un pacifisme abstracte».
La seva valoració era ben diferent: «La Marxa, ben al contrari, ha estat un exemple viu de lluita contra la repressió, de desafiament valent a les forces repressives des del primer moment de la seva prohibició.» Aquesta afirmació, escrita immediatament després dels fets, permet incorporar al cinquantenari una lectura que va més enllà d’una memòria centrada exclusivament en el pacifisme. La Marxa va utilitzar formes pacífiques, però la decisió de mantenir-la després de la prohibició la convertia alhora en una experiència de desobediència.
«Poble català, posa’t a lluitar»
Per al PSAN-Provisional, a més, la Marxa no acabava a Poblet. El document afirmava que era «un procés engegat que no s’ha acabat a Poblet» i considerava que els fruits polítics de la mobilització tot just començaven a recollir-se. La continuïtat havia de passar per mantenir la connexió amb les realitats de les comarques, discutir propostes i reivindicacions i aprofundir l’organització i el debat polític. És en aquest context que apareix el lema que encapçala aquest article.
La Marxa havia recorregut el país amb el «Poble català, posa’t a caminar». El PSAN-Provisional recollia aquella experiència, però plantejava que la mobilització i la desobediència viscudes durant aquells mesos havien d’obrir una nova etapa. Per això tancava l’article amb dues proclames:
VISCA LA MARXA DE LA LLIBERTAT!! i POBLE CATALÀ, POSA’T A LLUITAR!!
Cinquanta anys després, recuperar la Marxa de la Llibertat significa preservar els itineraris, els testimonis i la memòria dels qui la van protagonitzar, però també recuperar els debats polítics que aquella mobilització va generar.
La prohibició de Fraga no va impedir que la Marxa recorregués el país. Les multes, les detencions i la repressió tampoc no van aconseguir aturar-la. I una part de l’independentisme que hi havia participat va considerar, acabada aquella experiència, que el pas següent havia de ser convertir la mobilització en organització i continuïtat política. D’aquí, l’octubre de 1976, «Poble català, posa’t a lluitar».
Font documental:
Benítez Carles; Serra Blanca Serra. La revolució Pendent. Història i memòria del PSAN-Provisional. Barcelona, Edicions de 1979, 2036.
«La “Marxa de la Llibertat” continuarà», Lluita, portaveu del PSAN-Provisional, núm. 52, octubre de 1976.
Calvet Josep; LUJÁN, Oriol. Poble català, posa't a caminar. 40 anys de la Marxa de la Llibertat. Barcelona: Angle editorial, 2016.
Colom i Colom, Àngel; Rosés i Castro, Jordi. 40.000 hores detinguts: La Marxa de la Llibertat. 1a ed.. Barcelona: Edicions autogestionades de "Pax", 1977.
La revolució pendent
Carles Benítez i Blanca Serra