20-S
Nou anys del 20-S: quan la mobilització va impedir l’entrada de la policia a la seu de la CUP

La formació recorda el setge policial del 20 de setembre de 2017, quan agents de la Policia Nacional van intentar accedir sense ordre judicial al local del carrer Casp per requisar material de l’1-O

20/09/2026 Drets i Llibertats

Nou anys després, la CUP ha recordat aquest diumenge un dels episodis menys presents en el relat del 20 de setembre de 2017: l’intent de la Policia Nacional d’entrar a la seva seu nacional de Barcelona, deu dies abans del referèndum de l’1 d’Octubre.

«Sense ordre judicial, i a 10 dies del referèndum de l’1-O, la Policia Nacional es va presentar per assaltar la nostra seu nacional a buscar-hi cartells, pancartes i material del referèndum», ha recordat aquest matí la formació independentista.

Aquell 20 de setembre, mentre la Guàrdia Civil desplegava l’operació Anubis i practicava escorcolls i detencions en diferents dependències de la Generalitat, agents de paisà de la Policia Nacional es van presentar davant la seu de la CUP, situada aleshores al número 180 del carrer Casp de Barcelona.

Els agents van intervenir material de propaganda de l’1-O que era transportat en vehicles situats davant del local i posteriorment van intentar accedir a la seu. Els membres de la CUP els van reclamar una ordre judicial. L’ordre no va arribar i la policia no va poder efectuar l’escorcoll de l’interior.

«No passareu»

La notícia de la presència policial es va estendre ràpidament i centenars de persones van començar a concentrar-se al carrer Casp.

La mobilització va anar creixent durant la tarda. Algunes cròniques de l’època van situar l’assistència final per damunt del miler de persones i altres la van elevar fins a unes 2.000. Els concentrats van fer resistència no violenta davant del desplegament policial, amb assegudes i crits de «No passareu» i a favor del referèndum.

Dirigents de la CUP com Anna Gabriel van demanar explícitament als concentrats que mantinguessin una actitud de resistència pacífica i evitessin les provocacions. Entre els representants de la formació que hi havia davant la seu també hi havia Mireia Boya, Eulàlia Reguant, David Fernàndez i Quim Arrufat.

El desplegament es va prolongar durant hores. Les furgonetes de la Policia Nacional van acabar retirant-se sense que s’hagués produït l’entrada i registre de la seu.

«Tots els que hem resistit hem guanyat aquesta batalla, però no s’hi val abaixar la guàrdia», va proclamar aleshores la portaveu del Secretariat Nacional de la CUP, Núria Gibert, abans d’advertir que fins a l’1-O encara quedaven «moltes batalles per guanyar».

Un altre escenari del 20-S

L’episodi del carrer Casp va quedar en bona part eclipsat per l’operació policial desplegada aquell mateix dia contra diferents organismes de la Generalitat i, especialment, per la multitudinària concentració davant la Conselleria d’Economia a la rambla de Catalunya.

Tanmateix, el setge a la seu de la CUP es convertiria en un altre dels episodis significatius d’aquella jornada. Una reconstrucció posterior de CRÍTIC, basada en les diligències judicials i en el testimoni de dotze protagonistes, va documentar l’intent policial d’accedir al local sense ordre judicial i les hores de resistència davant la seu.

La CUP va presentar posteriorment una denúncia per l’actuació policial, en considerar que podia haver vulnerat la inviolabilitat del domicili i incorregut en coaccions. El procediment, després de diferents recursos i diligències, va acabar arxivat definitivament per l’Audiència Provincial de Barcelona.

Deu dies abans de l’1-O

Aquell 20 de setembre va marcar un punt d’inflexió en els dies previs al referèndum. Els escorcolls, les detencions i la confiscació de material electoral van anar acompanyats d’una resposta ciutadana que es va estendre per Barcelona i altres punts del país.

A Casp, la resposta va prendre una forma molt concreta: una concentració davant la seu d’un partit polític va impedir que la Policia Nacional hi entrés sense disposar d’una ordre judicial.

Nou anys després, la CUP recupera aquella imatge per reivindicar la mobilització i la solidaritat que varen precedir l’1 d’Octubre: «Milers de persones compromeses i solidàries van aturar l’assalt i van defensar amb fermesa» la seu, recorda la formació.

El 20-S de 2017 quedava enrere amb deu dies per davant fins a l’obertura dels col·legis electorals de l’1 d’Octubre. I al carrer Casp ja s’havia produït una de les primeres grans experiències d’aquells dies de resistència civil davant l’ofensiva de l’Estat per impedir el referèndum.