La vaga educativa d’aquest 8 de setembre ha obert el curs 2026-2027 amb manifestacions i accions de protesta en diversos punts del país. Milers de docents han sortit al carrer en una jornada marcada també per talls de carreteres i l’ocupació de les vies de l’alta velocitat a Lleida.

La protesta ha estat convocada per USTEC, CGT, La Intersindical, COS i CNT, amb la participació de l’Assemblea Educativa de Catalunya. Els sindicats reclamen que el Departament d’Educació reprengui les negociacions i adverteixen que, si no hi ha avenços, aquest serà un «curs de lluita».

A Barcelona, entre 1.800 persones, segons la Guàrdia Urbana, i 5.000, segons USTEC, han recorregut la Via Laietana des de la plaça d’Urquinaona fins a Sant Jaume, on han celebrat una assemblea davant del Palau de la Generalitat. La manifestació estava encapçalada per la pancarta «Contra l’emergència educativa, seguim als carrers».

Les mobilitzacions s’han estès arreu del territori. A Girona s’han manifestat unes 650 persones; a Tarragona, unes 500; a Manresa, unes 300, i centenars més han recorregut els carrers de Sabadell. També s’han produït accions al Vallès, el Maresme, el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.

Talls de carreteres i ocupació de les vies a Lleida

La jornada havia començat a primera hora amb diverses accions directes. A Sant Quirze del Vallès, un centenar de manifestants han tallat la C-58 en sentit Barcelona, mentre que també s’han registrat afectacions a l’AP-7 i altres carreteres.

A les Terres de l’Ebre, els vaguistes han tallat l’N-340 a Amposta després d’una concentració i una manifestació.

A Tarragona, els docents han intentat accedir a l’A-27, però la presència policial ho ha impedit. Posteriorment han tallat l’N-340 i han continuat fins a la plaça Imperial Tàrraco, on la mobilització ha acabat amb una assemblea davant el cordó policial.

Una de les accions més destacades s’ha produït a Lleida, on una vintena de manifestants han ocupat durant aproximadament mitja hora les vies 1 i 2 de l’alta velocitat. Els Mossos els han desallotjat i han identificat tres participants. Posteriorment, més d’un centenar de docents s’han manifestat pel centre de la ciutat i han acordat mantenir la pressió, plantejant noves jornades de vaga a l’octubre si el Govern no concreta un calendari de negociació.

El 6% del PIB i el blindatge del català

Entre les principals reivindicacions hi ha incrementar la inversió educativa fins al 6% del PIB, reduir les ràtios, ampliar les plantilles i els recursos destinats a l’alumnat vulnerable i a l’escola inclusiva, millorar les infraestructures i climatitzar les aules.

Els sindicats també reclamen reduir la càrrega burocràtica del professorat, evitar el tancament de línies de l’escola pública mentre es mantinguin centres concertats propers i blindar el català com a llengua vehicular de l’ensenyament.

Diferències sobre el seguiment de la vaga

Les xifres sobre el seguiment de l’aturada difereixen notablement. El Departament d’Educació l’ha situat finalment en el 12,67%, mentre que els sindicats l’eleven fins al 30%. En qualsevol dels dos casos, la participació ha estat inferior a la registrada en les principals vagues del curs anterior.

Els convocants ja preveien que fer coincidir la vaga amb el primer dia de classe podia reduir-ne el seguiment, especialment entre els tutors de primària. Consideren, però, que aquesta jornada és l’inici d’un nou cicle de mobilitzacions i no descarten intensificar les protestes durant els pròxims mesos.

La jornada del 8 de setembre deixa així un inici de curs marcat per la protesta: menys seguiment de la vaga que en convocatòries anteriors, però mobilitzacions descentralitzades, accions a les principals vies de comunicació i l’avís dels sindicats que el conflicte educatiu continuarà obert durant el curs.