La CUP de Reus portarà al ple municipal del pròxim 23 d’octubre una moció per reclamar que la ciutat es mantingui com a zona de mercat residencial tensionat i evitar que, a partir del març del 2027, deixin d’aplicar-s’hi els topalls legals als preus dels nous contractes de lloguer.

La iniciativa arriba després que Reus hagi quedat fora de la proposta de pròrroga de la declaració. La CUP reclama a la Generalitat que revisi aquesta exclusió abans de la resolució definitiva i estudiï totes les vies legals possibles perquè la ciutat continuï sotmesa a la regulació.

La legislació estatal permet declarar zones de mercat residencial tensionat quan existeixen dificultats especials per accedir a un habitatge assequible. La declaració té una vigència inicial de tres anys i es pot prorrogar anualment si es mantenen les circumstàncies que la justifiquen.

La regulació comporta, entre altres mesures, que en els nous contractes el lloguer no pugui superar, amb caràcter general, la renda del contracte anterior actualitzada. En el cas dels grans tenidors, també s’aplica l’índex estatal de referència quan aquest determina un preu inferior.

La CUP alerta que els lloguers continuen pujant

La CUP sosté que la situació de l’habitatge a Reus no justifica que la ciutat deixi d’estar considerada zona tensionada. Segons les dades d’Idealista citades per la formació, el preu del lloguer per metre quadrat ha augmentat un 19,5% a Reus malgrat l’aplicació de la regulació.

La regidora cupaire Aleida López ha advertit que la situació de l’habitatge s’ha d’analitzar conjuntament amb l’evolució general del cost de la vida.

«L’accés a l’habitatge digne és un dret que s’ha de garantir i que no es pot aïllar de les condicions estructurals i socioeconòmiques: les condicions de vida de les reusenques no han fet més que empitjorar, amb una pujada dels preus dels aliments i dels subministraments bàsics», ha assenyalat.

La formació alerta que la desaparició dels límits actuals podria comportar nous increments dels preus dels contractes de lloguer. La regulació de les rendes està vigent a Catalunya des del març del 2024 i actualment afecta centenars de municipis.

Un estudi del lloguer barri per barri

La moció reclama també que l’Ajuntament de Reus destini un equip tècnic de l’àmbit d’habitatge a elaborar una radiografia actualitzada del mercat residencial de la ciutat.

La CUP proposa recopilar dades sobre els preus del lloguer per barris, els habitatges desocupats i la propietat dels pisos destinats al lloguer, diferenciant entre petits propietaris i grans tenidors. Aquesta informació s’hauria de comparar amb els nivells de renda dels diferents barris per determinar amb més precisió les dificultats d’accés a l’habitatge.

La formació ha registrat una iniciativa similar a Tortosa, un altre dels municipis que, segons la CUP, queda fora de la proposta de pròrroga.

Evitar que els municipis entrin i surtin de la regulació

La moció també s’adreça al govern espanyol. La CUP reclama que es revisin els criteris establerts per determinar les zones tensionades perquè variacions puntuals dels indicadors no provoquin que municipis amb problemes estructurals d’habitatge entrin i surtin periòdicament de la regulació.

En aquest sentit, planteja estudiar declaracions d’àmbit supramunicipal, com ara les vegueries, una possibilitat que també ha defensat el Sindicat de Llogateres.

La CUP demana igualment que abans del març del 2027 s’hagi establert algun mecanisme que permeti mantenir la regulació en aquells municipis on persisteixin problemes estructurals d’accés a l’habitatge, encara que algun dels indicadors utilitzats per declarar una zona tensionada hagi experimentat una millora puntual.

«Cal anar molt més enllà»

La CUP vincula la iniciativa municipal amb les mobilitzacions pel dret a l’habitatge que s’han intensificat els darrers dies arran dels casos d’Olga i Maricarmen. La formació ha expressat el seu suport a les protestes i ha fet una crida a participar en les noves convocatòries del moviment per l’habitatge.

«Amb aquesta moció pretenem garantir una de les poques eines legals de què disposem actualment per posar límits als preus dels nous contractes de lloguer. Però som conscients que cal anar molt més enllà i que cal lluitar pel dret a un habitatge digne des de tots els fronts», ha conclòs Aleida López.