El posicionament arriba després de conèixer-se la mort d’Olga Matute, veïna de Santa Eulàlia de l’Hospitalet de Llobregat, de 54 anys i mare de dues filles, que va morir per suïcidi el 7 de setembre, mesos després de ser desnonada de l’habitatge on havia viscut durant més de vint anys.
La Capçalera assenyala que, més enllà de l’extrema gravetat d’aquest cas, els efectes de la crisi residencial formen part de la realitat quotidiana que els professionals troben als centres sanitaris: ansietat, insomni, depressió i patiment psicològic, empitjorament de malalties cròniques i dificultats per seguir els tractaments quan no es disposa d’un domicili estable.
«No podem medicalitzar els problemes relacionats amb l’habitatge»
L’organització adverteix especialment contra el risc de donar respostes exclusivament mèdiques a situacions que tenen causes socials. «No podem medicalitzar els problemes relacionats amb l’habitatge», afirma, i considera insuficient limitar-se a prescriure medicació davant l’angoixa d’una persona que està a punt de perdre casa seva.
També planteja la necessitat que els serveis sanitaris tinguin en compte les condicions residencials dels pacients: «No podem limitar-nos a [...] donar d’alta una persona sense saber si tindrà un lloc segur on anar».
Sota la premissa que «l’habitatge és salut», La Capçalera fa una crida als professionals, les organitzacions sanitàries i el conjunt del sistema de salut perquè facin visibles les conseqüències sanitàries de la crisi residencial.
L’entitat precisa que no correspon al sistema sanitari resoldre la crisi de l’habitatge, però sí denunciar-ne els efectes i reclamar actuacions quan les condicions materials de vida posen en risc la salut.
La Capçalera reclama, per tant, als governs i les institucions que garanteixin efectivament el dret a un habitatge digne i defensa que aquest és una condició necessària per garantir també el dret a la salut.
«L’habitatge, abans que una mercaderia, és un dret i una condició indispensable per a una vida digna i saludable», conclou l’organització, que tanca el posicionament amb una interpel·lació al mateix sector sanitari: «No podem mirar cap a una altra banda. Això també parla de nosaltres.»