Nou anys després de l’1 d’Octubre, quatre agents de la Policia Nacional seuen al banc dels acusats per la pilota de goma que va fer perdre l’ull dret a Roger Español. És l’únic procediment per la violència policial d’aquella jornada que ha arribat a judici amb policies acusats.

Les dues primeres sessions, celebrades els dies 16 i 17 de setembre a l’Audiència de Barcelona, han deixat, però, més elements damunt la taula. La Fiscalia participa activament en els interrogatoris, però no acusa els policies i en demana l’absolució. La primera jornada també va suscitar interrogants sobre el tractament processal dispensat a Español, recollits especialment en la crònica del periodista Quico Sallés. I la segona va obrir un altre front: les deficiències del servei d’interpretació del català al castellà. El judici es reprendrà el 30 de setembre i té prevista l’última sessió l’1 d’octubre.

«Ho vaig entendre com una represàlia»

Roger Español va obrir la vista explicant davant el tribunal com va rebre l’impacte que li va fer perdre l’ull.

Segons el seu relat, abans del tret havia tingut un incident amb un policia que l’havia colpejat amb la porra. Español va explicar que poc després, quan els agents ja s’havien allunyat, va rebre l’impacte de la pilota de goma.

«Ho vaig entendre com una represàlia», va declarar.

Español va admetre també que anteriorment havia llançat unes tanques a la calçada per dificultar l’avanç dels agents cap a un altre centre de votació, però va negar haver-les dirigit contra cap policia. Va insistir que en el moment concret del tret no recordava llançaments d’objectes ni una situació que representés un risc per a la línia policial.

El periodista David Bou, que es trobava darrere seu i el va auxiliar després de l’impacte, també va declarar que abans del tret no havia observat disturbis ni llançaments d’objectes.

Una de les qüestions essencials que haurà de resoldre el tribunal serà, per tant, què estava passant exactament en el moment del tret, si l’ús de la pilota de goma estava justificat, si es van respectar els protocols i quina responsabilitat correspon a l’escopeter i als tres comandaments també processats.

La Fiscalia participa, però demana l’absolució

La posició del Ministeri Fiscal és un dels elements singulars del judici. La fiscal és present a la vista, interroga acusats i testimonis i participa activament en el procediment. Però la Fiscalia no exerceix l’acusació contra els quatre policies. Al contrari, en demana l’absolució perquè considera que van actuar en compliment del deure. Les acusacions particular i popular sostenen una posició oposada i atribueixen responsabilitats tant a l’agent que hauria efectuat el tret com als comandaments del dispositiu.

És precisament el paper desenvolupat durant els interrogatoris de la primera jornada un dels elements en què es fixa Quico Sallés en la seva crònica per a Tot Barcelona.

Quan les preguntes també miren cap a Roger Español

Sallés planteja si determinades preguntes formulades durant la primera sessió no van acabar desplaçant una part de l’atenció dels policies acusats cap a la persona que havia perdut l’ull.

Entre altres qüestions, la Fiscalia va preguntar a Español pels insults i les consignes que els manifestants dirigien als policies. Durant els interrogatoris també van aparèixer qüestions relacionades amb la seva activitat posterior als fets i la seva vinculació política.

La tensió processal també es va fer visible durant l’interrogatori d’un comandament policial. Benet Salellas, advocat de Roger Español, va protestar perquè considerava que algunes preguntes de la Fiscalia induïen les respostes del testimoni. El president del tribunal va defensar l’interrogatori perquè permetia conèixer els protocols d’actuació policial. Sallés acaba formulant una pregunta: què hauria passat si la situació fos inversa i Roger Español fos qui estigués acusat d’haver fet perdre un ull a un policia? És la interpretació periodística de Sallés sobre el desenvolupament de la primera jornada, no una conclusió judicial. El periodista la relaciona amb el concepte de Grup Objectivament Identificable de Persones (GOIP), aparegut en el debat jurídic europeu sobre possibles discriminacions contra independentistes catalans.

El GOIP no és l’objecte d’aquest procediment ni una qüestió sobre la qual el tribunal hagi de pronunciar-se en aquesta causa, sinó una lectura que Sallés incorpora a la seva anàlisi del desenvolupament de la vista.

Els policies invoquen la «violència extrema»

La segona sessió va canviar de perspectiva. Van prendre protagonisme els policies que havien participat en el dispositiu de l’1-O.

La seva descripció dels fets va contrastar amb la que Español i altres testimonis havien ofert el dia anterior. Diversos agents van justificar l’ús de les pilotes de goma per la que van definir com una situació de «violència extrema» de «la massa». El tribunal haurà de confrontar aquestes versions amb les imatges, els informes pericials i els protocols d’actuació policial. Però aquella segona jornada va acabar derivant cap a un conflicte que anava més enllà de l’objecte penal del judici.

Una intèrpret que no entenia les preguntes

Els advocats de les acusacions havien demanat poder formular els interrogatoris en català. Com que alguns dels policies citats procedien de fora de Catalunya i no entenien la llengua, l’Audiència havia habilitat un servei d’interpretació al castellà. Els problemes van aparèixer des de la primera pregunta de Laia Serra, advocada d’Òmnium Cultural. La intèrpret va demanar reiteradament que repetís la pregunta i no va aconseguir traslladar-ne correctament el contingut.

El mateix magistrat va interrompre l’interrogatori en comprovar les dificultats de la intèrpret i va plantejar suspendre la sessió fins que arribés una professional capacitada. Benet Salellas va recordar que la legislació permetia habilitar un funcionari amb coneixements de català i castellà perquè fes la traducció. El magistrat ho va descartar.

Un recés per decidir què fer

Davant d’aquella situació, els advocats de les acusacions van demanar un recés. No van abandonar la sala ni es van retirar del judici. Durant la pausa van valorar com compatibilitzar dues qüestions: mantenir el dret d’utilitzar el català i evitar la suspensió d’un judici que havia trigat nou anys a arribar.

Després del recés van optar per continuar. La fórmula inicial va ser formular cada pregunta primer en català i, tot seguit, traduir-la ells mateixos al castellà. Laia Serra va haver d’autotraduir les seves pròpies intervencions perquè el testimoni pogués entendre-les.

Posteriorment va arribar una segona intèrpret. Els problemes, però, no van desaparèixer. Finalment, davant el risc que les preguntes no fossin traduïdes amb exactitud, els advocats van optar en diversos interrogatoris per formular-les directament en castellà.

Del català al castellà per poder continuar

La distinció és important. Els advocats no van abandonar la vista. Tampoc no van acceptar d’entrada canviar de llengua. Van demanar un recés, van intentar continuar parlant en català i autotraduir-se i només després dels problemes amb dues intèrprets van acabar utilitzant el castellà amb alguns testimonis. El resultat pràctic va ser que professionals que havien manifestat la voluntat d’exercir el dret d’intervenir en català no van poder fer-ho amb normalitat.

Irídia, Òmnium Cultural i l’ANC, que exerceixen acusacions populars, han denunciat els fets com una vulneració dels drets lingüístics i han considerat «intolerable» que els advocats haguessin d’autotraduir-se per la incapacitat del servei d’interpretació.

Justícia demana explicacions

La polèmica ha sortit de la sala de vistes. El Departament de Justícia ha fet un requeriment formal a l’empresa adjudicatària perquè aclareixi els incompliments i garanteixi que el servei s’ajusti a les condicions contractades. Una de les intèrprets enviada a la vista era graduada en Traducció i Interpretació, però especialitzada en rus i ucraïnès. El servei havia estat prestat per l’empresa adjudicatària encarregada de la interpretació i traducció als òrgans judicials de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat.

El conflicte ha posat així sobre la taula una qüestió que va més enllà d’aquest procediment: fins a quin punt està garantit a la pràctica el dret d’utilitzar el català davant l’administració de justícia quan una de les parts necessita interpretació.

El judici acabarà l’1 d’octubre

El judici es reprendrà el 30 de setembre. El tribunal haurà de continuar valorant les versions contradictòries sobre la situació que es vivia en el moment del tret, les proves audiovisuals i pericials, els protocols policials i les responsabilitats individuals dels quatre agents acusats.

Després del que va passar durant la segona jornada, quedarà també pendent una altra qüestió: podran els advocats de les acusacions interrogar en català sense haver-se de traduir ells mateixos ni passar al castellà?

La darrera sessió està prevista per a l’1 d’octubre. Aquell mateix matí, a les 8.45 hores, hi ha convocada una concentració de suport a Roger Español davant el Palau de Justícia de Barcelona, al passeig de Lluís Companys.

Nou anys després dels fets, el judici arriba així a les dues darreres sessions amb tres qüestions damunt la taula: les responsabilitats pel tret que va fer perdre un ull a Roger Español, el paper d’una Fiscalia que participa en la vista però demana l’absolució dels policies i les dificultats per exercir amb normalitat els drets lingüístics davant l’administració de justícia.