Vista la situació a la qual ens ha portat la nefasta gestió del desplegament del nou contracte de recollida de brossa del Vendrell i davant les veus que surten defensant el model de contenidor obert, crec convenient donar la meva opinió sobre aquesta qüestió que afecta tota la ciutadania del municipi.

Vagi per davant que jo crec que el problema està en la fórmula de desplegament del nou servei, perquè considero que el model de recollida amb contenidor tancat i porta a porta són models sòlids, que han estat testats en altres llocs i que poden permetre reduir el rebuig que es genera i augmentar de manera significativa la quantitat de residus que es reciclen.

Vull deixar palès abans d'endinsar-me en l'anàlisi de les qüestions nuclears que, en cap cas, això és un recolzament a la gestió de l'equip de Govern del Vendrell o del Consell Comarcal, perquè soc de l'opinió que l'equip de Govern municipal, per incompetència manifesta, i el Consell Comarcal, per deficiències molt importants en el desplegament, ens han portat a aquesta situació.

Aclarits aquests aspectes inicials, desgranaré en aquest article la meva opinió basada en dades sobre aquesta qüestió.

El contenidor obert té limitacions

El primer que caldria dir per tractar aquest assumpte, i que em suposarà que molta gent estigui en contra, és posar de manifest que crec que el sistema de recollida amb contenidor obert té limitacions importants si volem avançar cap als objectius establerts per la Unió Europea en matèria de residus.

La normativa europea estableix com a objectiu que la preparació per a la reutilització i el reciclatge dels residus municipals arribi com a mínim al 55 % en pes el 2025, al 60 % el 2030 i al 65 % el 2035.

Al Vendrell, el sistema de contenidor obert s'ha utilitzat durant molts anys i les dades ens indiquen que encara tenim molt camí per recórrer. Només cal mirar les dades de 2025: el municipi va generar més de 22,5 milions de quilos de residus municipals i més de 18,5 milions de quilos van acabar com a rebuig. Això significa que aproximadament vuit de cada deu quilos de residus van acabar a la fracció resta.

És important aclarir que el percentatge de rebuig o de recollida selectiva no és exactament el mateix indicador que utilitza la Unió Europea per fixar els seus objectius de preparació per a la reutilització i reciclatge. Però les nostres dades ens donen una informació molt clara: el Vendrell encara té molt marge per millorar la separació dels residus i reduir de manera significativa la quantitat de brossa que acaba com a rebuig.

Per aquest motiu, no puc estar d'acord amb recuperar el contenidor obert com a solució al problema actual. Les dades dels darrers anys mostren que aquest sistema, tal com s'ha aplicat al Vendrell, no ens ha permès aconseguir els nivells de recollida selectiva que necessitem, i considero que tornar al mateix model no ens ajudarà a fer el salt que necessita el municipi.

Cal afegir que generar rebuig també ens costa diners. Cada quilo que acaba en aquesta fracció ha de ser tractat i té un cost econòmic per al municipi. En concret, en el següent quadre podem veure els costos de tractament del rebuig des de 2020 fins a l'any 2025:

 

*Fonts: Comptes Generals de l'Ajuntament del Vendrell 2020–2024 i dades de liquidació del pressupost 2025.

Aquestes dades mostren clarament que el rebuig té un cost econòmic molt important per al municipi.

Contenidor obert: el problema no és només el contenidor

Vull afegir en aquest àmbit que caldria saber amb certesa absoluta si els municipis que mantenen el contenidor obert arriben a assolir els nivells establerts per la Unió Europea.

Per posar exemples dels municipis dels quals es parla en l'anomenada "guerra de la brossa", segons les dades de l'Agència de Residus de Catalunya de 2024, quan encara a Roda de Berà, Calafell i el Vendrell hi havia un sistema de recollida amb contenidor obert, les xifres de recollida selectiva eren les següents:

 

*Dades extretes de l'Agència de Residus de Catalunya.

Aquestes dades posen de manifest dues coses.

1.         La primera és que cap dels tres municipis s'apropava als objectius europeus més exigents.

2.         La segona, i també molt important, és que el tipus de contenidor, per si sol, no explica els resultats.

Calafell, amb un sistema de contenidor obert, aconseguia un 42,99 % de recollida selectiva, mentre que el Vendrell se situava en un 31,66 %. Per tant, hi ha altres factors que tenen una incidència molt important en els resultats.

Pel que fa a la mesura impulsada per l'Ajuntament de Calafell, de posar contenidors nous, més illes de recollida i contenidors més grans i accessibles, pot ser que millori la recollida selectiva i l'eficiència del servei, però tinc els meus dubtes que aquesta mesura, per si mateixa, permeti arribar als objectius europeus.

La mida, l'accessibilitat i el disseny del contenidor són importants, però també ho són la informació, l'educació ambiental, el control, els incentius i la facilitat que donem a la ciutadania per separar correctament els residus.

Per això, jo reformularé la meva opinió inicial:

“El problema del reciclatge no és tan sols el tipus d'obertura, la mida o l'accessibilitat del contenidor; és la combinació del sistema de recollida, el seu disseny, el control del servei i la participació de la ciutadania”.

El model de contenidor tancat i porta a porta pot ser una solució

Sobre el model implantat al municipi del Vendrell de contenidor d'obertura electrònica i porta a porta, el primer que caldria dir és que considero que és un sistema que pot ser més eficient a l'hora de recollir selectivament els residus.

Per emparar aquesta afirmació, l'Agència de Residus de Catalunya situa aquests models entre els sistemes d'alta eficiència, amb resultats de referència que poden arribar al 67 % en sistemes de contenidor tancat i al 78 % en sistemes porta a porta.

Per tant, el model pot ser una solució per al nostre municipi.

Però cal afegir una qüestió fonamental: perquè funcioni, des de l'administració local i comarcal s'ha de treballar de forma efectiva amb un disseny adequat a cada àrea on es desplega, amb un control constant del servei i amb incentius reals per a la ciutadania.

Perquè una cosa és el model i una altra, molt diferent, és com es desplega.

Un model eficient, mal desplegat, pot acabar generant un servei ineficient.

El porta a porta funciona al Vendrell quan es fa bé

En el que respecta al sistema porta a porta, per tal de donar una dada empírica sòlida al respecte, cal posar en context que a les zones del municipi de Torreblanca, Nou Vendrell i Sant Vicenç de Calders, on s'ha desplegat aquest sistema des de 2021, els resultats han estat molt positius.

Les dades disponibles són:

 

La mitjana del període 2021-2025 és del 78,92 % de recollida selectiva.

Aquesta dada és molt important perquè demostra que el porta a porta pot funcionar al Vendrell quan està ben implantat.

Per tant, no crec que el problema sigui el model porta a porta.

Però no totes les zones són iguals

Aquesta situació, si es fa bé en altres punts del municipi, amb una estructura similar d'habitatges unifamiliars i amb un sistema de punts d'emergència eficients, pot afavorir l'augment del reciclatge de residus i la reducció de la fracció de rebuig.

Però això no significa que el mateix sistema sigui necessàriament adequat per a qualsevol zona del municipi.

I aquí és on crec que s'està cometent un error important.

Com ja s'ha denunciat, en edificis plurifamiliars com al Francàs hi ha 1.319 habitatges d'aquest tipus, i aplicar-hi exactament el mateix model de porta a porta que funciona en zones d'habitatges unifamiliars pot no ser la millor solució.

El model ha d'adaptar-se al territori i no el territori al model.

El problema actual és el desplegament

Dit això, des del meu punt de vista, el sistema està fent fallida al Vendrell perquè no s'han fet bé les coses.

Per una banda, ens trobem amb un desplegament ineficient del servei que deixa illes de contenidors plenes de brossa, que té molta ciutadania sense targeta per fer servir els contenidors i que elimina punts d'emergència en zones on es fa el porta a porta, generant un problema per a la gent que no sap què fer amb la brossa.

Tot això fa molt més difícil la implantació d'un sistema que no ha estat prou recolzat per campanyes institucionals per part de l'equip de Govern local per explicar el canvi de model.

Tampoc considero que hi hagi hagut prou acompanyament per part del Consell Comarcal del Baix Penedès per explicar a la ciutadania el canvi de model, més enllà del moment en què es donava la targeta o els cubells per fer el porta a porta, quan es facilitava un tríptic informatiu i una mínima explicació.

Divuit mesos de desplegament

Per acabar de fer-ho més difícil, el desplegament del nou sistema s'està fent per fases i portem amb ell des de gener de 2025.

És a dir, a data d'aquest article ja portem divuit mesos de desplegament d'un sistema de recollida selectiva al municipi, que, en la meva opinió, ja hauria d'estar desplegat i ja fa temps que s'haurien d'haver polit els problemes.

Però, en comptes d'això, fruit de la incapacitat del Govern municipal de trobar solucions, som notícia a tot el país pel tema del nou desplegament i, en comptes de trobar una resposta de l'Ajuntament o el Consell Comarcal, tothom calla, no donant respostes públiques a un problema que afecta tota la ciutadania.

La taxa de residus

Un altre aspecte a analitzar, que és de competència municipal i que afecta directament la ciutadania en aquest àmbit, és la taxa de la brossa que ens han implantat.

L'equip de Govern local, dirigit per Kenneth Martínez, del PSC, amb la competència d'Hisenda delegada en Baltasar Santos i la competència de Medi Ambient delegada en Núria Rovira, del mateix grup polític, van impulsar i aprovar en aquest mandat una ordenança per al pagament de la taxa de residus que calcula en metres quadrats el pagament de la taxa i que dona un descompte del 25 % per portar brossa a la deixalleria i d'un 20 % per fer compostatge.

Aquesta ordenança va tenir molta oposició per part de la ciutadania i dels seus representants a l'Ajuntament, perquè no s'entén que els costos de la taxa es calculin en metres quadrats, perquè la realitat és que qui genera brossa són les persones i no els metres d'habitatge.

En matèria de campanyes per compostar, que des de gener de 2025 es pot fer, l'Ajuntament del Vendrell no ha fet, segons la informació que hem pogut analitzar, campanyes per explicar a la ciutadania que pot fer compostatge a casa per reduir-se un 20 % en el rebut de la taxa de brossa.

Pel que fa als descomptes a la deixalleria, fins que no es faci el desplegament a tot el municipi del nou sistema, no es podran aplicar aquests descomptes, segons va manifestar l'alcalde en un ple municipal.

Difícilment es pot convèncer la gent que recicli si no es tenen incentius i els que s'anuncien no es poden aplicar amb normalitat, o si no es fa prou publicitat perquè la ciutadania conegui com pot beneficiar-se'n.

I aquesta qüestió em sembla especialment lamentable: un ajuntament que és tan prolífic a fer propaganda amb diners públics de la imatge dels governants quan fan alguna cosa, hauria de dedicar també recursos a explicar als ciutadans com poden reciclar millor i com poden reduir el seu rebut de la taxa.

Una previsió del tractament del rebuig molt inferior al cost històric

A tot això hem d'afegir un aspecte especialment important.

El càlcul del tractament de rebuig que es va utilitzar per fer el càlcul de la taxa va ser de 1.128.103,20 euros.

Aquesta previsió contrasta de manera molt notable amb els costos reals històrics del servei.

Entre 2020 i 2024, els costos anuals de tractament es van situar entre 2,39 i 3,31 milions d'euros, amb una mitjana superior als 2,63 milions d'euros anuals només en tractament.

Per tant, la previsió utilitzada com a base per al 2025 estava molt per sota del comportament històric del servei.

L'Informe de Residus de la Federació de 2025 ja assenyalava que aquesta previsió implicava una infraestimació mitjana superior al 57 % respecte dels costos històrics analitzats.

Aquesta dada és especialment important perquè evidencia que el problema no es pot atribuir únicament a circumstàncies sobrevingudes.

L'Ajuntament disposava de dades històriques suficients per anticipar que la previsió utilitzada per configurar la taxa podia ser insuficient per cobrir el cost real del tractament.

Això no és el mateix que afirmar que el 57 % sigui, per si sol, el percentatge de dèficit final de la taxa. El que posa de manifest és una infraestimació molt important de la previsió de costos respecte de l'històric conegut.

I això obliga a fer-se una pregunta:

Per què es va utilitzar com a base una previsió d'1,1 milions d'euros quan els costos històrics del tractament eren molt superiors?

El rebuig ens costa diners

No reciclar té un cost.

Cada tona que no separem correctament i que acaba en la fracció resta genera costos de tractament que finalment ha d'assumir el sistema.

Per tant, reduir el rebuig no és només una qüestió ambiental; també és una qüestió econòmica.

Aquesta situació va obligar a utilitzar altres fons durant el 2025 per afrontar aquesta despesa, segons les dades analitzades per la Federació, i genera una situació financera que cal corregir reduint la generació de rebuig, ajustant els costos del servei i, si és necessari, revisant els ingressos de la taxa.

La situació actual està perjudicant la voluntat de reciclar

Amb aquesta situació, el silenci de l'equip de Govern local, les amenaces de posar multes de fins a 3.000 € a qui tiri la brossa fora del contenidor i la recollida de les muntanyes de brossa que s'acumulen davant dels contenidors, sense es faci una separació adequada quan es realitza aquest treball, estan acabant amb la voluntat de reciclar de molta gent.

Al mateix temps, és legítim que aquesta situació impulsi alguns ciutadans a demanar a l'Ajuntament tornar al contenidor obert com a forma de solucionar el problema i que es recullin signatures per defensar-ho, com ja va passar amb l'afer del Riuet.

Però, al meu entendre, tornar simplement al contenidor obert tampoc és la solució.

El que hem de fer és trobar el sistema que funcioni millor en cada zona.

Mentre tant, tenim un equip de Govern local que, en la meva opinió, calla i s'amaga de la problemàtica, retira zones d'emergència, s'enfronta als municipis de Roda de Berà i Calafell en comptes de buscar solucions conjuntes i afronta amb els diners de tothom un problema econòmic que es podria haver previst millor.

En la meva opinió, la situació generada per Kenneth Martínez, Baltasar Santos i Núria Rovira serà molt complicada de resoldre perquè costarà molt convèncer la gent que el nou sistema és eficient quan el que tenim desplegat presenta problemes importants de gestió del servei i un desplegament inadequat en alguns punts del municipi.

Calen solucions reals

Calen solucions reals al problema.

I la primera i principal és que l’actual equip de Govern assumeixi les responsabilitats que li corresponen i sigui capaç de rectificar allò que no està funcionant. Després de vuit anys de govern, i davant els problemes que s’han generat en un àmbit tan important per a tota la ciutadania, és necessari un canvi d’enfocament i una nova manera de gestionar el servei amb un altre equip de Govern al davant. La ciutadania té dret a exigir responsabilitats, però també té dret a esperar que qualsevol govern sigui capaç d’escoltar els veïns, analitzar les dades i adaptar el sistema quan els resultats demostrin que alguna cosa no funciona. No es tracta de buscar culpables, sinó de trobar solucions i garantir que la gestió dels residus respongui realment a les necessitats del municipi.

Però també em cal advertir als que vulguin entrar a governar el municipi:

El model de contenidor d'obertura electrònica i el porta a porta poden funcionar, però s'han de fer bé.

Cal un desplegament adequat, que pot suposar anar un pas enrere en determinades zones per acabar d'implantar correctament el sistema, revisar els punts d'emergència, garantir que tota la ciutadania disposi dels mitjans necessaris per utilitzar els contenidors, millorar la informació i analitzar algunes zones per veure si s'ha de canviar el model o estructurar-lo d'una altra manera i incentivar a la ciutadania que ho faci bé.

No es tracta de defensar un contenidor o un altre.

Es tracta de defensar un sistema de recollida que funcioni.

Un sistema que redueixi el rebuig, augmenti el reciclatge, sigui assumible econòmicament i, sobretot, s'adapti a la realitat de cada barri i de cada zona del municipi.

Perquè el problema no és que tinguem porta a porta o contenidor tancat.

El problema és tenir un bon model mal desplegat.

I això, en residus, acaba pagant-ho el medi ambient, ho pagant tota la ciutadania.

Antonio Garcia Leal

President de la Federació
Xarxa Vendrellenca