L’acte inaugural ha comptat amb el president rector de la UCE, Jordi Casassas; la nova batllessa de Prada, Aude Vives; el vicepresident del Consell Departamental, Nicolas Garcia; el director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà, Albert Piñeira, i el president de la FUCE, Joan Domènec Ros.
Una de les intervencions més aplaudides ha estat la de la batllessa de Prada, que ha pronunciat íntegrament en català un discurs de defensa de la identitat catalana davant l'ofensiva de l’extrema dreta a Catalunya Nord. Vives ha denunciat les polítiques del batlle de Perpinyà, Louis Aliot, com la retallada de les subvencions a la cultura catalana i a l’Oficina Pública de la Llengua Catalana, que considera encaminades a «esborrar la identitat catalana» i construir una nova narrativa rossellonesa.
La batllessa ha reivindicat, en contraposició, Prada com una terra d’acollida, recordant figures de l’exili com Pompeu Fabra i Pau Casals, i ha advertit que «la batalla serà dura». Ha tancat la intervenció amb un «Visca la Terra i Visca els Països Catalans».
Nicolas Garcia ha posat sobre la taula una altra de les qüestions que travessen actualment Catalunya Nord: la consulta sobre el canvi de nom del departament. Garcia ha reconegut que hauria preferit la denominació «País Català», però ha defensat l’opció «Pirineus Catalans» per la voluntat de plantejar «una batalla que es pogués guanyar». També ha reclamat augmentar els recursos destinats a la llengua catalana i a la mateixa UCE.
Albert Piñeira ha definit la Universitat Catalana d’Estiu com un «espai de trobada dels Països Catalans», mentre Jordi Casassas ha recordat les dificultats econòmiques que ha hagut d’afrontar enguany la institució i ha agraït especialment el compromís del professorat que ha permès tirar endavant aquesta 58a edició.
Jaume I per interrogar el present
La lliçó inaugural ha anat a càrrec del catedràtic d’Història Medieval de la Universitat de València Antoni Furió i ha coincidit amb els 750 anys de la mort de Jaume I. Lluny d’una commemoració simplement historicista, Furió ha proposat utilitzar la figura del monarca per preguntar-se què són i què volen ser avui els Països Catalans.
«Commemorar-lo no consisteix a venerar-lo, sinó a tornar-nos a interrogar sobre qui som i què volem ser», ha afirmat. Per Furió, els Països Catalans han de ser pensats de nou, no com «la prolongació sentimental d’un mapa medieval», sinó com un projecte contemporani de cooperació cultural, social, econòmica i política.
En un moment en què, segons l’historiador, «no travessem un moment d’eufòria col·lectiva» i en què conquestes que semblaven irreversibles en llengua, cultura i consciència nacional tornen a estar amenaçades, Furió ha deixat una idea que ha connectat passat i futur: «Cap passat gloriós no ens estalviarà la feina del present.»
Amb aquesta mirada, Prada ha tornat a obrir durant uns dies un espai per pensar conjuntament els Països Catalans: des de les dificultats de la llengua i l’avenç de l’extrema dreta fins a la necessitat de reconstruir un projecte compartit de futur.