L'STEI ha denunciat que la Conselleria d'Educació ha aprovat el nou Decret de Concerts sense incorporar les esmenes avalades pel Ple del Consell Escolar de les Illes Balears (CEIB), malgrat que l'informe alternatiu impulsat pel sindicat i altres entitats va obtenir una àmplia majoria de suports.

Segons recorda l'organització sindical, el passat mes de març la Conselleria va presentar el seu informe sobre el nou Decret de Concerts, que va ser rebutjat pel CEIB. En canvi, el Ple va aprovar un informe alternatiu, amb 22 vots a favor, 9 en contra i una abstenció, que incorporava diverses esmenes encaminades a reforçar el paper de l'ensenyament públic.

Entre les principals propostes defensades per l'STEI hi havia que sempre es prioritzàs l'oferta educativa pública, que els concerts educatius només s'autoritzassin quan aquesta oferta fos insuficient i que la durada dels concerts es limitàs a sis anys, en lloc dels deu que finalment estableix el decret publicat al BOIB el passat 4 d'agost.

El sindicat recorda que aquestes propostes van ser rebutjades durant el debat per representants d'Escola Catòlica i per un membre del Consell Escolar, que les van considerar una mostra de «menyspreu envers la mera existència de l'escola privada concertada» i les van acusar de promoure un model d'«escola única, pública i laica», a més d'afavorir un clima de divisió dins el sistema educatiu.

Tot i el suport majoritari rebut al CEIB, la Conselleria no ha incorporat cap d'aquestes esmenes al text definitiu del decret. L'STEI considera que aquesta decisió suposa un «menyspreu» al màxim òrgan consultiu en matèria educativa de les Illes Balears i lamenta que els seus informes siguin ignorats.

El sindicat denuncia igualment que el nou decret consolida un procés de privatització del sistema educatiu que, segons afirma, afecta totes les etapes, des del primer cicle d'educació infantil fins a la formació professional. En aquest sentit, critica especialment que els nous concerts del tram de 0 a 3 anys quedin blindats durant una dècada, mentre, assegura, es continuen tancant aules de centres públics.

L'STEI també rebutja que l'Administració assumeixi el cost de les indemnitzacions del personal que pugui cessar arran de la finalització del Pla pilot de lliure elecció de llengua. El sindicat defensa que aquesta despesa hauria de correspondre als titulars dels centres concertats adherits al programa i considera inadmissible que els recursos públics serveixin tant per finançar aquest pla com per assumir-ne posteriorment els costos laborals.

Finalment, l'organització reafirma el seu compromís amb un model educatiu públic, inclusiu i en català, i assegura que continuarà treballant per una gestió rigorosa dels recursos públics i per la defensa de les condicions laborals del conjunt dels professionals de l'educació.