Incendis forestals
Quatre dècades repetint el mateix debat: els grans incendis tornen a posar el focus en la gestió dels boscos

Especialistes reclamen una política forestal activa mentre nombroses veus recorden que aquest diagnòstic es repeteix després de cada gran incendi sense que s'hagin resolt els problemes estructurals.

04/07/2026 Territori

Els grans incendis forestals que aquests dies han afectat diversos punts del país han tornat a reobrir un debat recurrent: la necessitat d'una gestió activa dels boscos per reduir el risc de focs de gran intensitat.

En aquest context, el catedràtic emèrit d'Ecologia de la Universitat de Barcelona, Narcís Prat, va recordar en una entrevista a 3Cat que «hi ha molta gent que fa temps que deia que això passaria, i no se n'ha fet cas. S'han de netejar i gestionar els boscos». Les seves paraules posen l'accent en la necessitat d'una planificació forestal continuada i en la prevenció com a eina fonamental davant l'augment del risc d'incendis.

Tanmateix, aquestes declaracions també han generat nombroses reaccions que assenyalen que aquest diagnòstic no és nou. A les xarxes socials, diversos usuaris han recordat que arguments similars ja es formulaven després dels grans incendis de Montserrat (1986), el Garraf (1985), el Berguedà (1994), el Solsonès (1998) o Portbou (2012), lamentant que, quaranta anys després, moltes de les causes estructurals continuïn sense una resposta suficient.

Els experts coincideixen que la problemàtica és complexa i que va més enllà de la neteja dels boscos. Entre els factors que incrementen el risc hi ha l'abandonament progressiu dels conreus i dels aprofitaments forestals tradicionals, l'acumulació de biomassa, la despoblació de moltes zones rurals, l'expansió de les masses forestals sense gestió continuada i els efectes del canvi climàtic, amb períodes de sequera més llargs i episodis meteorològics més extrems.

Després de cada gran incendi, el debat sobre la política forestal reapareix amb força. No obstant això, diverses veus del món científic, forestal i rural insisteixen que la prevenció requereix estratègies sostingudes en el temps, recursos econòmics estables i una gestió integral del territori que combini la conservació ambiental amb l'activitat agrícola, ramadera i forestal.

Més enllà de l'impacte immediat dels incendis, el repte continua sent convertir aquest consens tècnic en polítiques permanents que redueixin la vulnerabilitat dels boscos mediterranis davant d'episodis que, segons la comunitat científica, seran cada vegada més freqüents i intensos.