La CUP ha tornat a situar el debat sobre el model turístic al centre de l'agenda política amb a L'Aixada, en què defensa una transformació profunda del sector perquè deixi de respondre als interessos econòmics d'una minoria i passi a estar "al servei de la majoria". La formació sosté que el model actual genera precarietat laboral, dificulta l'accés a l'habitatge i incrementa la pressió sobre els serveis públics i el territori.

En el número 34 de la publicació, la portaveu Su Capellades, qüestiona el relat que associa el creixement constant del turisme amb una millora del benestar col·lectiu. "Utòpic és continuar pensant que batre rècords de turistes farà baixar el preu de l'habitatge, millorarà la sanitat o farà créixer els salaris", afirma.

Segons la CUP, l'actual dependència del turisme ha convertit l'habitatge en un actiu especulatiu, ha afavorit la proliferació dels allotjaments d'ús turístic i ha consolidat un mercat laboral caracteritzat per la temporalitat i els baixos salaris. La formació considera que aquesta situació afecta especialment les zones amb més pressió turística dels Països Catalans, on la població resident veu cada vegada més difícil accedir a un habitatge assequible.

A la publicació, la CUP planteja la necessitat de reorientar el model econòmic perquè els beneficis de l'activitat turística repercuteixin en el conjunt de la societat. La formació defensa mesures encaminades a limitar els impactes de la massificació turística, reforçar el dret a l'habitatge, diversificar l'economia i prioritzar els interessos de la població resident per davant dels grans operadors del sector.

Aquest posicionament arriba en un context de debat creixent sobre els efectes del turisme massiu a diverses ciutats i territoris dels Països Catalans, amb mobilitzacions veïnals i socials que denuncien la pressió sobre l'habitatge, la saturació dels serveis i la pèrdua de qualitat de vida. La CUP emmarca la seva proposta en aquest debat i reivindica un canvi de model que situï les necessitats socials i la sostenibilitat al centre de les polítiques públiques.