La campanya Desarmando Indra, integrada per més de quaranta organitzacions pacifistes, ecologistes i de defensa dels drets humans, ha intervingut aquest dimarts a la Junta General d'Accionistes d'Indra, celebrada a Alcobendas (Madrid), per denunciar que la companyia continua incrementant els seus beneficis gràcies a la producció d'armament i a les tecnologies destinades al control i la militarització de les fronteres.

L'acció ha estat impulsada per la Fundació Finances Ètiques, el Centre Delàs d'Estudis per la Pau, Alternativa Antimilitarista-MOC, WRI-IRG (Internacional de Resistents a les Guerres), Ecologistes en Acció i Desarma Madrid, amb el suport de desenes d'entitats de la societat civil. Paral·lelament, activistes de la campanya han dut a terme una intervenció artística davant la seu d'Indra al barri del Poblenou de Barcelona per denunciar, segons afirmen, els vincles de l'empresa amb el negoci de la guerra i amb el genocidi que l'Estat d'Israel està perpetrant contra el poble palestí.

En nom de la campanya, l'activista Enrique Quintanilla va intervenir davant els accionistes i el consell d'administració per qüestionar el model de negoci de la companyia, que considera cada vegada més dependent de l'augment de la despesa militar mundial i del context internacional de rearmament. Durant la intervenció es va demanar als accionistes que reflexionessin sobre el paper que exerceix l'empresa en un escenari marcat per la proliferació dels conflictes armats.

Segons les dades exposades per la campanya, Indra va incrementar els seus ingressos un 13% durant el 2025 fins als 5.457 milions d'euros. El negoci de Defensa va créixer un 36%, assolint els 1.407 milions d'euros, i es va consolidar com un dels principals motors de la companyia. De la cartera total de comandes, valorada en 16.083 milions d'euros, 11.336 milions corresponen a l'activitat militar, dels quals 6.790 milions estan vinculats als Programes Especials d'Armament. Entre aquests destaquen els sistemes de defensa aèria i espacial, els vehicles i sistemes terrestres i programes aeronàutics com el FCAS i l'Eurofighter.

Les entitats també han expressat la seva preocupació per la participació d'empreses israelianes o de les seves filials en alguns d'aquests programes. Segons denuncien, la manca d'informació pública sobre el procés anunciat de desconnexió tecnològica respecte d'Israel impedeix saber fins a quin punt aquests projectes continuen incorporant tecnologia o participació empresarial israeliana.

La campanya també ha assenyalat la participació d'Indra en el projecte Ayalon, un sistema intel·ligent de peatge a l'àrea metropolitana de Tel-Aviv. Els col·lectius denuncien que aquesta infraestructura contribueix a afavorir la mobilitat de la població israeliana mentre restringeix la de la població palestina, fet que consideren una mostra més de la implicació de la companyia en les polítiques d'ocupació israelianes.

Durant la intervenció també es van criticar les activitats d'Indra en l'àmbit del control fronterer. Segons els promotors de la campanya, les tecnologies desenvolupades per l'empresa —com radars, sensors o sistemes d'intel·ligència artificial aplicats a la vigilància— contribueixen a un model de militarització de les fronteres que prioritza la dissuasió i el control per damunt dels drets humans i dels principis humanitaris.

Els activistes van formular tres preguntes al Consell d'Administració. La primera qüestionava la sostenibilitat d'un model de creixement basat en l'expansió de la despesa militar mundial; la segona preguntava si l'aposta pel negoci de la defensa podria acabar afectant les activitats civils de la companyia i els seus contractes amb les administracions públiques; i la tercera reclamava explicacions sobre les relacions d'Indra amb la indústria militar israeliana i les possibles responsabilitats derivades d'aquests vincles.

La intervenció es va cloure amb una apel·lació als accionistes, als treballadors i a la ciutadania perquè reflexionin sobre l'orientació estratègica de la companyia. Els impulsors de la campanya van defensar que la capacitat tecnològica i d'innovació d'Indra podria destinar-se a afrontar reptes socials i ambientals en lloc de reforçar la indústria militar. També van recordar que l'Estat espanyol és el principal accionista de l'empresa i, per tant, consideren que la ciutadania té dret a exigir un debat públic sobre l'orientació de les seves activitats.