L'incendi de les Gavarres ha tornat a situar en el centre del debat públic la gestió dels boscos i les polítiques de prevenció dels incendis forestals. Diverses veus de l'esquerra independentista i de l'àmbit ecologista han coincidit aquests darrers dies a reclamar un canvi profund de model, tot advertint que els grans focs no poden atribuir-se únicament a les altes temperatures o als episodis de calor extrema.

La CUP ha assegurat que l'incendi de les Gavarres «era evitable» i ha exigit una revisió de les polítiques forestals. La formació considera que l'acumulació de combustible vegetal, l'abandonament progressiu del món rural i la manca d'una gestió continuada dels boscos fan que els incendis siguin cada vegada més difícils de controlar.

En un missatge difós a les xarxes socials, la CUP Països Catalans afirma que «els incendis comencen amb la crisi climàtica, l'abandonament del territori i la falta de prevenció» i denuncia que «cada estiu hi ha més incendis, cada estiu es repeteix el mateix discurs i cada estiu hi ha zero canvis de fons». La formació defensa que «un territori viu és un territori resistent» i reclama polítiques que reforcin la pagesia, la gestió forestal sostenible i l'arrelament de població al medi rural.

En la mateixa línia, el diputat de la CUP al Parlament, Non Casadevall, ha sostingut que el foc de les Gavarres «s'hauria pogut evitar amb una gestió forestal adequada» i ha insistit que la prevenció ha de convertir-se en una prioritat política. També ha criticat les prioritats pressupostàries del Govern, assegurant que «sempre hi ha diners per a la Fórmula 1, la Ryder Cup i els macroesdeveniments, però mai prou per als Bombers, els Agents Rurals, els parcs naturals i altres serveis públics».

Per la seva banda, el membre del Secretariat Nacional de la CUP Adrià Plazas ha relacionat els efectes de la crisi climàtica amb el debat polític actual. En una piulada publicada aquest dilluns, ha afirmat que «mentre el país crema i centenars de persones moren per la calor extrema, l'extrema dreta sembra odi contra el teu veí», i ha defensat que les forces reaccionàries «no venen a salvar res, sinó a apuntalar un sistema que destrossa el país, la vida i el futur».

Les diferents intervencions coincideixen a reclamar un canvi estructural que vagi més enllà de l'actuació durant les emergències. Segons aquestes veus, la lluita contra els grans incendis passa per recuperar l'activitat agrària i forestal, reforçar els serveis públics vinculats al territori, invertir en prevenció i adaptar la gestió dels boscos a un context marcat per l'escalfament global i l'augment dels episodis meteorològics extrems.

L'incendi de les Gavarres ha reobert així un debat que es repeteix després de cada gran foc: fins a quin punt les polítiques actuals de gestió del territori són suficients per afrontar un escenari climàtic cada vegada més advers.