Segons les dues organitzacions, quatre anys després que els relators especials expressessin la seva preocupació mitjançant la comunicació AL ESP 8/2022, les autoritats espanyoles no han implementat mesures eficaces per reparar les víctimes, depurar responsabilitats ni aclarir els fets denunciats.

L'ANC i la UNPO recorden que, en la seva resposta de 2022, l'Estat espanyol va defensar que les actuacions de vigilància s'havien desenvolupat dins del marc legal espanyol i amb les garanties constitucionals corresponents. Tanmateix, sostenen que aquesta resposta no ha anat acompanyada de cap investigació efectiva ni de mesures de reparació per a les persones afectades.

Les dues entitats consideren que aquesta situació continua plantejant dubtes sobre el compliment dels drets reconeguts pel Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i pel Conveni Europeu de Drets Humans, especialment pel que fa al dret a la privacitat, la llibertat d'expressió, la llibertat d'associació i la protecció de les minories.

Crítiques a la manca d'investigació

La comunicació també assenyala que l'Estat espanyol no ha aplicat les recomanacions formulades pel Comitè PEGA del Parlament Europeu, creat per investigar l'ús dels programes espia Pegasus i altres tecnologies similars, ni tampoc va abordar de manera substancial aquesta qüestió durant l'Examen Periòdic Universal de les Nacions Unides de 2025.

L'ANC i la UNPO critiquen igualment la decisió de la justícia espanyola de tramitar les denúncies de manera fragmentada en lloc d'impulsar una investigació conjunta. Segons les organitzacions, aquesta decisió ha dificultat l'accés de les víctimes a una reparació efectiva, situació agreujada, afirmen, per la manca d'execució de diverses Ordres Europees d'Investigació.

Nous elements incorporats a la denúncia

La nova comunicació incorpora fets coneguts després de la denúncia presentada el 2022. Entre aquests, les organitzacions destaquen que les autoritats espanyoles haurien justificat la vigilància dels expresidents de l'Assemblea, Elisenda Paluzie i Jordi Sànchez, exclusivament per la seva activitat política i cívica.

També assenyalen que, en el cas de Jordi Sànchez, les infeccions documentades del seu telèfon serien anteriors a l'autorització judicial coneguda.

Pel que fa a Sònia Urpí, exmembre del Secretariat Nacional de l'Assemblea, la comunicació afirma que el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) va negar qualsevol actuació de vigilància, malgrat que la infecció del seu dispositiu hauria estat confirmada, segons les entitats denunciants, pels Mossos d'Esquadra, Amnistia Internacional, Citizen Lab i l'empresa Eventia.

Petició d'una nova intervenció de l'ONU

Davant d'aquesta situació, l'ANC i la UNPO demanen als relators especials de les Nacions Unides que emetin una nova declaració pública conjunta i adrecin una nova carta d'al·legacions a l'Estat espanyol sol·licitant informació addicional. Igualment, reclamen que els representants de l'ONU duguin a terme una visita oficial a l'Estat per analitzar sobre el terreny les conseqüències del cas.

Les dues organitzacions també insten el govern espanyol a publicar íntegrament les autoritzacions judicials que haurien avalat les actuacions del CNI, reformar el marc legal que regula els serveis d'intel·ligència i garantir a les víctimes l'accés a la informació, el reconeixement de les vulneracions dels seus drets i garanties de no repetició.

El cas Catalangate

L'escàndol del Catalangate va sortir a la llum l'abril de 2022 arran d'una investigació del laboratori canadenc Citizen Lab, que va documentar l'ús dels programes espia Pegasus i Candiru contra almenys 65 persones vinculades al moviment independentista català, entre les quals hi havia representants polítics, eurodiputats, advocats, periodistes, acadèmics i dirigents d'entitats civils.

Segons aquella investigació, el perfil de les víctimes indicava que la vigilància no responia a investigacions penals ordinàries, sinó que afectava persones relacionades amb l'activitat política, social i cultural de l'independentisme català. Des d'aleshores, diverses institucions europees i organismes internacionals han expressat preocupació per les implicacions del cas en matèria de drets fonamentals, mentre les investigacions judicials continuen obertes sense que, fins ara, s'hagin depurat responsabilitats de manera definitiva.