Amb més de sis segles d'història documentada, la festa ha sobreviscut a guerres, dictadures, prohibicions, canvis socials i transformacions econòmiques. Ha vist desaparèixer règims polítics, fronteres i generacions senceres. I tanmateix continua allà, cada any, omplint la plaça de Sant Pere de música, foc i emoció compartida.
La força de la Patum no rau només en les comparses, en el tabal o en el salt dels Plens. La seva força rau en una comunitat que la reconeix com una part essencial d'ella mateixa. No és un espectacle que es contempla des de fora. És una experiència que es viu, es transmet i es comparteix.
En una època marcada per la uniformització cultural, per la velocitat de les modes i per una certa tendència a convertir-ho tot en producte de consum, la Patum continua reivindicant una altra manera d'entendre la vida col·lectiva. No necessita reinventar-se cada any per justificar la seva existència. Li n'hi ha prou amb continuar sent fidel a una memòria compartida que passa de pares a fills i d'avis a nets.
Potser per això desperta tanta adhesió. Perquè recorda que hi ha realitats que no poden ser explicades només amb criteris d'eficiència, rendibilitat o oportunitat. Hi ha vincles que neixen de la història, de la llengua, de la cultura i de la voluntat de continuar formant part d'una mateixa comunitat.
La pluja d'enguany ha estat només una anècdota. Una més entre moltes altres. El primer foc dels Plens ha tornat a il·luminar la plaça i el tabal ha tornat a marcar el ritme d'una festa que ha sabut travessar els segles sense perdre la seva ànima.
I potser aquesta és la millor resposta davant d'aquells que, de manera més o menys explícita, consideren que les identitats col·lectives, les cultures populars o les llengües pròpies són simples relíquies del passat.
La Patum ens recorda exactament el contrari.
Que hi ha pobles que continuen caminant perquè saben d'on venen.
I que mentre un poble sigui capaç de reunir-se al voltant del foc, de la música i de la memòria compartida, hi haurà tempestes que podran mullar la festa, però mai no podran apagar-la.