La campanya impulsada per la Comissió de la Dignitat per transformar l'edifici de Via Laietana 43 en un centre de memòria i interpretació de la tortura ha complert cinc anys de mobilitzacions continuades. Des de juny de 2021, la iniciativa convoca concentracions davant de l'antiga Prefectura Superior de Policia de Barcelona el primer i el tercer dimarts de cada mes amb l'objectiu de reivindicar la resignificació d'un dels principals símbols de la repressió franquista i postfranquista.

L'acte celebrat aquesta setmana ha estat el 96è des de l'inici de la campanya i ha comptat amb la participació de la jurista Laia Serra i de l'advocat Ignasi Doñate. La presència de Serra ha servit també per visualitzar l'adhesió a la iniciativa del col·lectiu de dones juristes que ella mateixa presideix.

Segons va recordar l'advocada Pilar Rebaque, una de les impulsores de la campanya, les primeres concentracions es van fer amb una participació reduïda. «Aleshores érem molt pocs i donàvem voltes amb pancartes davant l'edifici», va explicar. Cinc anys després, la iniciativa ha recollit el testimoni de 170 persones que han relatat públicament el seu pas per la coneguda com a «Casa dels horrors» i ha identificat 42 agents assenyalats pels testimonis com a responsables de tortures i maltractaments.

Per als promotors de la campanya, una de les principals fites assolides ha estat situar en el debat públic el paper que va tenir Via Laietana 43 com a centre neuràlgic de la repressió política i policial durant la dictadura franquista i els primers anys de la Transició.

Durant la seva intervenció, Laia Serra va reivindicar el paper de «l'advocacia compromesa» que va actuar en defensa de les persones represaliades per motius polítics en alguns dels moments més durs de la repressió. També va remarcar la necessitat d'abordar la memòria de la tortura des d'una perspectiva de gènere, recordant que moltes dones activistes van patir una repressió específica vinculada a la seva condició de dones.

Per la seva banda, Ignasi Doñate va recordar el clima de terror que envoltava la Prefectura de Via Laietana entre els sectors antifranquistes dels anys seixanta i setanta. Tot i no haver estat mai víctima directa de tortures en aquest edifici, va evocar la seva detenció l'any 1970 i l'angoixa que va sentir quan el vehicle de la Guàrdia Civil que el traslladava des de Cornellà es dirigia cap al centre de Barcelona. Segons va explicar, la possibilitat de ser conduït a Via Laietana era percebuda pels detinguts com el pitjor dels escenaris. (Podeu llegir el seu testimoni)

L'advocat va denunciar que les tortures i els maltractaments policials van constituir durant dècades una pràctica sistemàtica sovint silenciada tant judicialment com políticament. En aquest sentit, va recordar la manifestació de capellans de maig de 1966 per denunciar les tortures patides per l'estudiant Quim Boix i va assenyalar que moltes de les víctimes de la repressió no van arribar mai a denunciar els abusos soferts.

Doñate també va explicar la seva experiència professional com a advocat de represaliats polítics. Segons va relatar, durant anys va recollir testimonis manuscrits de persones que denunciaven haver patit tortures en dependències policials. Les coincidències entre els diferents relats, amb referències a pràctiques com «la banyera», «la bossa» o el denominat «quiròfan», reforçaven, segons va afirmar, la credibilitat de les denúncies.

En el seu parlament va recordar igualment els intents d'investigar judicialment les denúncies formulades per diversos detinguts contra membres de la Brigada Regional d'Informació de Barcelona en el marc de l'anomenat cas Batista i Roca. Tot i haver aconseguit obrir diligències i aportar informes pericials sobre les seqüeles dels denunciants, la causa va acabar arxivada per manca de proves.

Doñate va fer referència també al cas de Fernando Sainz Merino, antic membre de la Brigada Regional d'Informació assenyalat per diversos denunciants per presumptes maltractaments. Segons va exposar, l'arxivament de les denúncies no va impedir la seva promoció professional posterior dins del cos policial. L'advocat va utilitzar aquest cas per denunciar el que considera una combinació de silenci institucional, dificultats judicials i blanqueig públic de les denúncies per tortures.

La Comissió de la Dignitat considera que la transformació de Via Laietana 43 en un centre de memòria és una qüestió pendent de la democràcia. Tot i valorar els avenços aconseguits en matèria de sensibilització i reconeixement social, els impulsors de la campanya asseguren que mantindran les mobilitzacions fins a assolir aquest objectiu.

«No ens aturaran, no ens aturarem. Guanyarem!», va concloure Pilar Rebaque davant dels assistents.