La comunitat educativa de La Bressola ha celebrat aquest dissabte una nova edició de la tradicional festa de les escoles a Catalunya Nord, una jornada marcada per la defensa de la llengua catalana, la cultura pròpia i el compromís amb el model d'immersió lingüística.

L'acte ha reunit alumnat, famílies, docents i simpatitzants de la xarxa educativa nord-catalana en una celebració que ha combinat activitats lúdiques, actuacions i espais de trobada. Durant la jornada, els organitzadors han posat en valor la tasca que desenvolupa La Bressola des de fa més de mig segle per garantir la transmissió del català a les noves generacions.

La festa ha coincidit amb la commemoració dels 50 anys de La Bressola, una efemèride que arriba en un moment especialment significatiu per al futur de la llengua a Catalunya Nord. Diversos representants de l'entitat han destacat que el projecte educatiu continua sent una eina fonamental per a la normalització del català en un territori on la llengua ha patit dècades de minorització.

Entre les personalitats presents hi havia el president de La Bressola, Guillem Nivet, així com representants institucionals i del món cultural. Durant els parlaments es va reivindicar el paper de l'escola en català com a espai de cohesió social, transmissió cultural i construcció col·lectiva de futur.

Des de l'entitat es va recordar que La Bressola s'ha consolidat com un referent de la immersió lingüística a Catalunya Nord i com una experiència educativa reconeguda arreu dels Països Catalans. Els organitzadors també van aprofitar la jornada per agrair el suport de les famílies, del voluntariat i de totes les persones que, al llarg de cinc dècades, han contribuït a fer créixer el projecte.

La celebració s'emmarca en un any especialment intens per a la defensa de la llengua catalana, en què diferents entitats culturals i educatives han alertat dels reptes que afronta el català tant a Catalunya Nord com a la resta dels Països Catalans. En aquest context, la festa de La Bressola ha esdevingut també una mostra de confiança en la capacitat de la societat civil per mantenir viva la llengua i projectar-la cap al futur.