Els Mossos d'Esquadra han executat aquest divendres el desnonament del Jordi, la seva dona i el seu fill menor d'edat del pis on residien des de feia 22 anys, al carrer Marina de Barcelona. El Sindicat de Llogateres denuncia que aquest cas exemplifica els efectes de la inacció institucional davant l'expansió dels pisos turístics i del lloguer temporal.
Des de primera hora del matí, una cinquantena de militants del sindicat s'han concentrat davant l'edifici per intentar impedir el desallotjament. Cap a dos quarts d'onze, un ampli dispositiu dels Mossos d'Esquadra ha procedit a desallotjar els concentrats i a executar l'ordre judicial.
Segons el Sindicat de Llogateres, el bloc és propietat de l'empresa immobiliària Urban Power, que disposa de 29 habitatges inscrits al Registre de la Propietat i que va adquirir l'immoble l'any 2018 a Privat Cunit SL.
L'organització explica que cinc dels nou habitatges de l'edifici disposen actualment de llicència d'Habitatge d'Ús Turístic, mentre que la resta s'estarien destinant al lloguer temporal per a persones no residents. Segons el testimoni de la família afectada, els antics veïns han anat abandonant progressivament el bloc fins a transformar-ne l'ús residencial.
Dos anys de bloqueig legislatiu
El desnonament coincideix pràcticament amb el segon aniversari del registre al Congrés dels Diputats de la proposta de reforma de la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU), elaborada pels sindicats de llogateres per limitar l'ús fraudulent dels contractes temporals i reforçar la protecció dels arrendataris.
Segons el Sindicat de Llogateres, la manca de tramitació d'aquesta reforma ha permès que continuïn produint-se situacions com la del Jordi, en què edificis residencials acaben destinant-se al lloguer turístic o de temporada.
La portaveu del sindicat, Carme Arcarazo, ha afirmat que el procediment judicial havia quedat suspès des de la pandèmia, però que s'ha reactivat després del decaïment de la moratòria dels desnonaments. "El més dur és que aquestes expulsions van seguides d'una transformació dels habitatges: passen de ser pisos on viu una família a convertir-se en allotjaments turístics o de temporada", ha denunciat.
Una família en situació de vulnerabilitat
El Sindicat de Llogateres recorda que el Jordi i la seva família disposen d'informes dels serveis socials de l'Ajuntament de Barcelona que acrediten la seva situació de vulnerabilitat econòmica i social.
L'organització explica que l'origen del procediment judicial no és un impagament del lloguer, sinó la finalització del contracte. L'anterior propietat ja s'havia negat a renovar-lo quan va expirar l'any 2014, una situació que es va prolongar fins que Urban Power va adquirir l'edifici i va presentar una demanda per extinció del contracte.
Segons el sindicat, la família va sol·licitar reiteradament la signatura d'un nou contracte de lloguer, però la propietat sempre s'hi va negar. L'acumulació de deute es va produir posteriorment, arran de la pèrdua d'ingressos que va patir la família durant la pandèmia, després que la dona del Jordi deixés de treballar a causa d'una malaltia recurrent.
Per al Sindicat de Llogateres, aquest cas posa de manifest les conseqüències socials de la substitució d'habitatges habituals per pisos turístics i de temporada, així com la necessitat de desbloquejar les reformes legislatives destinades a reforçar la protecció del dret a l'habitatge.