El Govern de les Illes ha eliminat el mecanisme de silenci administratiu positiu que permetia legalitzar construccions il·legals en sòl rústic si els ajuntaments no resolien les sol·licituds en un termini de sis mesos. El canvi s'ha introduït a través de la nova normativa vinculada als anomenats «projectes estratègics» i converteix el silenci administratiu en negatiu.

El Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB) ha celebrat la rectificació i considera que és conseqüència directa del recurs d'inconstitucionalitat presentat contra el decret llei aprovat el maig de 2024, una iniciativa que va ser admesa a tràmit pel Tribunal Constitucional.

La norma impulsada pel Govern balear permetia regularitzar edificacions aixecades il·legalment en sòl rústic i incloïa un mecanisme que el GOB qualificava de privilegi per als infractors. Segons aquesta regulació, si un ajuntament no resolia una petició de legalització en el termini establert, aquesta quedava automàticament aprovada per silenci administratiu positiu.

L'entitat ecologista denunciava que aquesta situació generava un greuge comparatiu respecte als propietaris que havien complert la normativa urbanística, ja que qualsevol actuació sobre edificacions legals continuava requerint una resolució expressa de l'administració.

Segons el GOB, la modificació legislativa respon al temor que una futura sentència del Tribunal Constitucional declarés nul aquest mecanisme de silenci positiu, fet que podria haver generat una situació d'inseguretat jurídica per a les legalitzacions que s'hi haguessin acollit.

Davant aquest escenari, l'organització ecologista ha demanat als grups polítics presents als ajuntaments de les Illes que investiguin l'abast real de la mesura. Concretament, reclama que es faci públic quants expedients de legalització en sòl rústic han estat aprovats per silenci administratiu durant els darrers dos anys.

A més, el GOB també insta les corporacions locals a identificar els casos més controvertits de legalització de grans xalets o edificacions en sòl rústic per tal que la ciutadania pugui conèixer les conseqüències pràctiques d'una legislació que, segons denuncien, ha afavorit els infractors urbanístics.

L'entitat considera que la retirada del silenci positiu suposa una esmena parcial d'una normativa que des del primer moment va generar una forta oposició entre els col·lectius ecologistes i de defensa del territori, que advertien del risc de consolidar construccions il·legals i incentivar noves infraccions urbanístiques en espais protegits o d'alt valor paisatgístic.