Cultura Popular
La regeneració de la Flama del Canigó en marxa

El 24 de juny és l'única festa que se celebra de forma conjunta arreu dels Països Catalans: són les festes de Perpinyà, les fogueres d'Alacant, la flama del Canigó, els salts de cavall a Ciutadella de Menorca, les baixades de falles al Pirineu i Andorra, les revetlles populars a Catalunya i el País Valencià... És una jornada lligada al foc i al caràcter mediterrani del poble català, que simbolitza el final de la sega dels camps ("Pel juny, la falç al puny") i la celebració del solstici d'estiu.(veure festes.org).

 

21/06/2026 Territori

Demà al migdia començarà al Castellet de Perpinyà el ritual per la renovació de la Flama del Canigó. Un grup d'excursionistes del Cercle de Joves de Perpinyà ha agafat el foc que des de 1965 resta encès a la cuina del Museu de la Casa Pairal, al Castellet de Perpinyà, cap a la comarca del Conflent i s'enfilaran cap cim del Canigó de 2784 metros. Al punt de mitjanit, és llegirà el missatge i s'encendran torxes i fanalets amb la flama renovada. A partir d'aquell moment, es reparteix pels pobles mitjançant una llarga cadena de relleus, que van distribuint el foc amb tots els mitjans possibles --a peu, amb bicicleta, amb cotxe i fins i tot a cavall-- i és rebuda a cada vila a l'entorn d'una gran festa popular. On tornar a llegir el manifest i s'encenen les fogueres.

Mentre un llantió la recollirà i la tornarà de nou al Castellet perquè cremi tot l’any fins al proper 22 de juny. Aquesta presó, simbol d'odi i de sofriment esdevindrà mitjançant la flama del Canigó un llar d'amor. El Castellet, aquesta antiga fortalesa es transformà gràcies a Josep Deloncle en el Museu d'Art i de Tradicions Populars, batejat amb el nom de "La Casa Pairal". Es en aquesta llar on es conserva tot l'any, "la flama del Canigó, tota plena d'amor, de pau i de fraternitat" deia Josep Deloncle.

Recordeu que el passat cap setmana, centenars de persones van acudir a l’Aplec del Canigó. Des del camp base situat al Refugi de Cortalets, van anar a fer el cim per a deixar-hi feixos de llenya. Activitat coordinada pel Cercle de Joves de Perpinyà, Òmnium Cultural, l’Associació la Flama del Canigó d’Igualada i altres entitats.

Mentre un llantió la recollirà i la tornarà de nou al Castellet perquè cremi tot l’any fins al proper 22 de juny. Aquesta presó, simbol d'odi i de sofriment esdevindrà mitjançant la flama del Canigó un llar d'amor. El Castellet, aquesta antiga fortalesa es transformà gràcies a Josep Deloncle en el Museu d'Art i de Tradicions Populars, batejat amb el nom de "La Casa Pairal". Es en aquesta llar on es conserva tot l'any, "la flama del Canigó, tota plena d'amor, de pau i de fraternitat" deia Josep Deloncle.

Recordeu que el passat cap setmana, centenars de persones van acudir a l’Aplec del Canigó. Des del camp base situat al Refugi de Cortalets, van anar a fer el cim per a deixar-hi feixos de llenya. Activitat coordinada pel Cercle de Joves de Perpinyà, Òmnium Cultural, l’Associació la Flama del Canigó d’Igualada i altres entitats.

L'origen de la Flama del Canigó 

La Flama del Canigó és el foc amb el que s'encenen bona part de les fogueres de la nit de Sant Joan d'arreu del país. La flama és tot l'any a la cuina del Museu de la Casa Pairal o Castellet de Perpinyà. Cada any el 23 de juny el foc surt del Castellet per encendre una foguera que es fa al cim de la muntanya del Canigó i des d'allà repartir-lo per totes les terres catalanes.

La idea va néixer a la Catalunya Nord, l’any 1955, de la mà de Francesc Pujades, un vilatà d'Artés de Tec (el Vallespir) que inspirat pel poema de Verdaguer "Canigó" va tenir la iniciativa d'encendre el primer foc des del cim del Canigó. El costum encendre les fogueres de Sant Joan amb la flama del foc que s'encenia al Canigó es va popularitzar molt a la Catalunya Nord, gràcies a Tradicions i Costums i el Cercle de Joves de Perpinyà, dues entitats que promocionaren la celebració. L'any 1966 la iniciativa va travessar, clandestinament, la frontera entre l'estat francès i l'espanyol i va començar a estendre's pel Principat. Des d'aleshores s'ha anat estenent a tots els territoris del país fins al punt que avui sób poques les ciutats i barris que no encenen la seva foguera amb la Flama del Canigó.
La Flama del Canigó és una tradició jove però arrelada, una festa participativa i viscuda intensament. Carregada de manifestacions i sentiments, la Flama és un lloc de trobada de catalans i catalanes i, sobretot, una gran manifestació cultural i nacional.La Flama continua creixent edició rere edició i la d'enguany arribarà a milers de municipis dels Països Catalans. Municicipis que també s'han sumat a la crida d'Òmnium Cultural per declarar el 24 de juny, Diada de Sant Joan com a Festa Nacional dels Països Catalans. La campanya s'intensifica aquests dies coincidint amb la proximitat de la festa i de la Flama del Canigó i es fa arribar una moció als Ajuntaments amb l'objectiu que se sumin a la demanda.

Xifra incrementada en els dos darrers anys sota l'impuls de l'Espai Mata de Jonc que ha tornat a fer una crida a tots els regidors i regidores, batlles i batllesses, a totes les corporacions municipals dels Països Catalans, perquè assumeixin la proposta de declarar Sant Joan, Festa Nacional dels Països Catalans i defensin la moció davant els Plens municipals.

L'entitat ha fet seva aquesta proposta amb la voluntat d’estrènyer els llaços comuns, començant pel món local dels nostres pobles, viles i ciutats. Presentant arreu on sigui possible mocions favorables adeclarar el 24 de juny com a Festa Nacional dels Països Catalans. "Una moció carregada de simbolisme, però que pot empènyer a impulsar nous projectes i noves iniciatives i, sobretot, una activa política de relacions i agermanents poble a poble, vila a vila arreu dels nostres territoris".

En aquesta línia, l'any 2016  es va expressar la Confederació d'entitats sobiranistes dels Països Catalans: l'Assemblea Nacional catalana, l'Assemblea Sobiranista de Mallorca i la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià.