Vaga de docents als País Valencià
València desborda els carrers en el cinquè dia de vaga indefinida dels docents
16/05/2026 Educació

El cinqué dia de vaga indefinida del sector educatiu valencià ha acabat convertint-se en una demostració de força difícil de recordar en els darrers anys. Els carrers del centre de València han quedat completament desbordats per una mobilització massiva de docents, famílies i estudiants que han convertit la ciutat en un clam contra les polítiques educatives del Consell.

Quan la manifestació ha començat, a les dotze del migdia, el carrer Xàtiva ja era impracticable des de la plaça de Sant Agustí fins a la Gran Via. Però aquell col·lapse només era l’inici. Més de dues hores després de l’arrencada, la capçalera ja havia arribat a la plaça de l’Ajuntament mentre encara hi havia centenars de persones atrapades a la cua de la manifestació entrant pel carrer Colom. La Delegació del Govern espanyol ha xifrat l’assistència en 35.000 persones, en una protesta que molts participants ja consideren històrica.

El centre de València s’ha convertit des de primera hora del matí en un formigueig de samarretes verdes, armilles fluorescents, pancartes casolanes, xiulets, batucades, tabals i dolçaines. Columnes arribades dels barris de la ciutat i de pobles de l’Horta han anat confluint a la plaça de Sant Agustí fins a desbordar completament els accessos. La sensació generalitzada entre els manifestants era clara: el Consell havia calculat que el professorat no resistiria cinc dies de vaga indefinida i ha errat completament.

La marxa ha estat encapçalada per una performance funerària: un grup de docents vestits completament de negre simulaven el soterrar de l’educació pública valenciana. Darrere seu, la pancarta unitària dels sindicats convocants —STEPV, CCOO PV, UGT-PV i CSIF— avançava lentament entre una multitud compacta on també hi eren presents altres sindicats com CGT, CNT, COS o Intersindical, així com nombroses assemblees de centre arribades d’arreu del país.

La unitat sindical i el suport transversal als claustres ha estat una de les imatges més destacades de la jornada. Els convocants han remarcat especialment l’adhesió de 1.216 equips directius al manifest reivindicatiu dels docents, una dada que evidencia el malestar profund existent als centres educatius.

Abans de l’inici de la marxa, els representants sindicals han carregat durament contra la Conselleria d’Educació i contra la consellera Carmen Ortí. Marc Candela, de STEPV, ha advertit que “València està col·lapsada” per exigir que el Consell retire el preacord presentat aquesta setmana i pose sobre la taula millores reals. Xelo Valls, de CCOO PV Educació, ha denunciat que la proposta presentada pel govern valencià exclou les reivindicacions salarials: “En tots els treballs el sou és el que marca la dignitat”, ha afirmat.

També Maite Tarazona, d’UGT-PV, ha defensat que si el conflicte ha arribat fins aquí és perquè “les condicions de l’educació valenciana són deplorables” i ha exigit solucions urgents. Des d’Escola Valenciana, Rosana Martínez ha denunciat els “atacs” contra el valencià impulsats pel govern valencià i especialment la Llei de Llibertat Educativa, que considera una nova mostra de menyspreu institucional envers la llengua.

La vaga arriba després d’una primera reunió de negociació entre sindicats i Conselleria que va acabar sense avenços substancials. Els sindicats retreuen al govern valencià haver exclòs les reclamacions salarials del document de treball i intentar allargar el conflicte esperant el desgast dels vaguistes. La mateixa Carmen Ortí va defensar després de la reunió que els salaris podien generar “discòrdia”, unes declaracions que han indignat encara més el professorat mobilitzat.

Al rerefons del conflicte hi pesa també el llegat de l’exconseller José Antonio Rovira, a qui els sindicats atribueixen bona part del deteriorament acumulat del sistema educatiu: retallades, paralització del Pla Edificant, atacs al valencià i una gestió molt contestada de les polítiques educatives. Ara, però, és Carmen Ortí qui ha quedat políticament atrapada en un conflicte que ja amenaça d’arribar al curs vinent amb el sistema educatiu en plena ebullició.

La mobilització d’aquest divendres també ha evidenciat el suport social creixent a la vaga. Famílies, estudiants de secundària i col·lectius socials s’han afegit a la protesta, desmuntant l’estratègia del Consell de confrontar els docents amb la comunitat educativa. “Si la consellera pretenia posar les famílies contra els mestres, també ha fallat”, resumien diversos manifestants durant la marxa.