En aquest Primer de Maig, la classe treballadora dels Països Catalans torna a alçar la veu amb determinació. Renova la flama d’un foc nou que sorgeix del fil de les lluites col·lectives dels i les que ens han precedit.

Una flama que uneix independència, socialisme i feminisme com a pilars imprescindibles per a construir una societat de persones lliures en una marc de drets i justícia social.

Independència per a la justícia social

La dependència política dels estats ocupants continua limitant qualsevol projecte real de transformació social. 

A l’estat espanyol, el règim monàrquic del 78 no només nega el dret d’autodeterminació, sinó que imposa un marc econòmic i laboral que perpetua la precarietat i les desigualtats. La independència no és només un fi, sinó una eina per:

• · Garantir un marc propi de relacions laborals 
• · Guanyar drets laborals avançats i estables.
• · Desenvolupar serveis públics universals i de qualitat.
• · Exercir la sobirania econòmica i fiscal.
• · Construir una república al servei de la classe treballadora.

Només amb sobirania política podrem bastir una societat realment igualitària i socialment justa.

Feminisme per a la justícia social

Cal una flama feminista. No hi ha emancipació possible sense superar les estructures patriarcals que sostenen el sistema capitalista. Una aliança que perpètua la divisió sexual del treball, que se sustenta per les violències estructurals i de gènere que patim les dones i les identitats dissidents i que es concreta en la precarització dels treballs que realitzem. 

Enfront aquesta aliança criminal, cal contruir un model de relacions socioeconòmiques que posi la vida en el centre, un model equitatiu, que se sustenti en un sistema públic de cures comunitari i des del qual construir una societat lliure, justa i feminista.

I una de les eines clau per lluitar aquest futur, és el sindicalisme feminista. Una lluita que les dones hem de protagonitzar.

Davant les renúncies del sindicalisme del règim, menys gambes i més vagues

Mostrem la indignació davant les reiterades renúncies del sindicalisme institucional, que massa sovint ha actuat com a gestor de la precarietat en lloc de ser una eina de confrontació. Les seves cessions han contribuït a desmobilitzar la classe treballadora i a consolidar els límits imposats per l’Estat.

La darrera vaga d’ensenyament a Catalunya va evidenciar aquesta realitat: malgrat la mobilització sostinguda del professorat, les respostes institucionals van ser insuficients i el conflicte es va veure reforçat per dinàmiques de negociació a la baixa per part d’UGT, CCOO i el PSC.

No van estar a l’altura —o estan a la contra, més ben dit— de les demandes de l’educació pública d’aquest país, tan necessària. La seva pràctica sindical general habitual ha quedat palesa en un conflicte cabdal per a reforçar els serveis públics a Catalunya. 

Cap a una base militant sindical 

El sindicalisme nacional i de classe ha crescut en els darrers anys, però la baixa afiliació continua sent una anomalia, així com la manca de consciència dins l’independentisme sobre el seu paper clau en l’alliberament nacional i social.

En un context marcat pel neoliberalisme, la crisi ecològica i l’auge de l’extrema dreta, la classe treballadora pateix un empitjorament de les condicions de vida. A casa nostra, problemes com l’encariment de l’habitatge, la pobresa energètica, la precarietat laboral i la feblesa de la protecció social empenyen cada cop més persones cap a la pobresa, especialment les dones i les persones treballadores migrades.

Alhora, el neoautonomisme torna a aparèixer com un fre als drets nacionals i socials. Davant d’això, cal reforçar el sindicalisme combatiu, especialment La Intersindical, com a eina per organitzar la classe treballadora des dels centres de treball.

Només amb una afiliació compromesa es podrà construir un sindicalisme capaç de fer front als conflictes laborals i nacionals.

Unitat de classe

La unitat de classe és l’element imprescindible per avançar. Aquesta unitat no pot basar-se en pactes superficials, sinó en la confluència real de totes les lluites sota un projecte compartit d’alliberament nacional, social i feminista.

Per aquest motius, demà et convoquem a participar de les següents manifestacions:

BARCELONA: 11.30h Pl. Tetuan
GIRONA: 10.30h Pl. dels Jurats
VALÈNCIA: 11.30 Pl de Sant Agustí
PALMA: 11.30 Pl. D’Espanya
PERPINYÀ: 10.30 Pl de Catalunya