La despesa militar mundial ha assolit el 2025 el seu màxim històric amb 2,9 bilions de dòlars, segons dades de l’Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI), encadenant onze anys consecutius d’augment. Europa lidera el creixement amb increments destacats, mentre els països de l’OTAN concentren el 55% de la despesa global.

En aquest context, l’Estat espanyol ha entrat per primera vegada al grup dels 15 països amb més despesa militar. Segons el SIPRI, aquesta va arribar als 40.211 milions d’euros, amb un increment del 50% respecte a l’any anterior. El Centre Delàs d’Estudis per la Pau eleva la xifra real fins als 39.476 milions —un 2,42% del PIB— si s’hi incorporen partides militars repartides en altres ministeris.

L’augment s’explica pel compromís amb l’OTAN d’assolir el 2% del PIB i pel pla de rearmament aprovat el 2025. Això ha comportat l’impuls de grans programes d’armament, amb una previsió de despesa de més de 80.000 milions en les pròximes dècades.

El Centre Delàs alerta de la manca de transparència en aquests comptes i dels vincles amb empreses militars estrangeres, incloses israelianes i estatunidenques. També qüestiona l’eficàcia d’aquest increment en termes de seguretat i adverteix que pot agreujar els conflictes globals.

Diverses entitats pacifistes reclamen una reducció dràstica de la despesa militar i una reorientació cap a polítiques socials, davant d’un escenari en què, malgrat l’augment de la inversió en defensa, creix la sensació d’inseguretat global.