El Govern espanyol presentarà aquest dimarts el Pla Estatal d’Habitatge 2026-2030 amb un pressupost anunciat de 7.000 milions d’euros, una xifra que, segons denuncien els moviments pel dret a l’habitatge, queda molt lluny de respondre a la magnitud de la crisi.
Desglossat, el pla preveu una inversió anual de 1.400 milions d’euros, dels quals l’Estat només n’assumirà el 60% (840 milions anuals). D’aquesta quantitat, tan sols un 40% es destinarà a la construcció o adquisició d’habitatge protegit. En termes reals, això es tradueix en només 336 milions d’euros anuals d’inversió estatal en habitatge protegit.
La xifra contrasta amb la despesa en defensa, que actualment se situa al voltant dels 33.000 milions anuals. Això implica que la inversió en creació d’habitatge protegit representa aproximadament un 1% de la despesa militar, una proporció que evidencia, segons diverses entitats, la manca d’ambició del pla.
Un pla que no afronta l’arrel del problema
En un context en què l’accés a l’habitatge continua sent una de les principals preocupacions socials, les crítiques apunten que el nou pla no permetrà ampliar de manera significativa el parc públic. Segons aquestes veus, es tracta d’una inversió orientada a complementar el mercat més que no pas a transformar-lo.
El document tampoc incorpora mesures estructurals per frenar l’escalada de preus ni per treure l’habitatge del circuit especulatiu. Entre les mancances assenyalades hi ha l’absència de lloguers indefinits, la falta de mecanismes per abaixar els preus o la inexistència de polítiques per recuperar habitatges en mans de fons voltor. Tampoc es contemplen gravàmens sobre pisos buits ni instruments de tanteig i retracte amb voluntat d’intervenció real.
Un model orientat al mercat
El Pla Estatal d’Habitatge s’emmarca, segons les entitats, en un model que prioritza l’habitatge concertat i la gestió privada. Aquesta orientació es veu reforçada per iniciatives com la proposta de Casa 47, que consoliden un esquema basat en la col·laboració publicoprivada i la rendibilitat econòmica.
Segons aquestes crítiques, el model també pot generar segregació social, ja que en l’anomenat habitatge assequible es fixen requisits d’ingressos mínims que poden deixar fora els col·lectius amb menys recursos.
A més, la presència d’habitatge protegit en règim de venda és vista com un element que compromet la funció social del parc públic i en limita l’impacte a llarg termini.
El Sindicat de Llogateres reclama un gir de model
Davant aquest escenari, la Confederació de Sindicats de Llogateres defensa un model alternatiu centrat en el dret a l’habitatge i en l’ampliació del parc públic. Entre les mesures que plantegen hi ha la gestió pública de l’habitatge, l’accés universal amb preus progressius i el reconeixement de drets sindicals per a les persones llogateres.
També aposten per un model basat exclusivament en el lloguer o la cessió d’ús, descartant la venda d’habitatge protegit.
Convocatòria a Barcelona
Aquest dimarts a la tarda, el portaveu del Sindicat de Llogateres, Enric Aragonès, valorarà el nou pla en una convocatòria al solar del carrer de Llull, 355, a Barcelona. L’acte tindrà lloc després d’una roda de premsa conjunta amb entitats socials que denuncien el model d’habitatge protegit orientat al lucre privat.
El cas d’aquest solar municipal, adjudicat a una filial de la promotora Corp, és assenyalat com un exemple de les limitacions del model impulsat per les administracions.