La presentació es va fer davant de l’edifici de La Papallona, convertit en símbol de resistència del veïnat contra l’expulsió provocada per l’especulació immobiliària. Segons l’entitat, les dades posen en qüestió el relat institucional segons el qual els grans inversors estarien abandonant Barcelona i Catalunya.

A més dels blocs ja identificats en mans de fons, l’estudi alerta que 867 edificis de propietat vertical —és a dir, amb un únic propietari— es troben en risc, ja que són els més atractius per a operacions especulatives com els colivings o els lloguers de temporada.

Segons l’associació, les empreses inversores estan multiplicant les operacions immobiliàries i sovint ho fan saltant-se la normativa vigent davant la inacció de les administracions públiques.

L’impacte humà de l’especulació

La presentació de l’estudi també va donar veu a casos concrets que exemplifiquen l’impacte social d’aquesta dinàmica. És el cas de Marga Aguilar, veïna de La Papallona, que va explicar el llarg i desigual procés de negociació amb el fons immobiliari New Amsterdam Developers, un conflicte que ha acabat als tribunals.

Aguilar va intervenir acompanyada de membres de la Taula per a la Defensa del Lloguer a l’Eixample, que dona suport a veïns afectats per processos d’expulsió i pressió immobiliària.

L’acte també va comptar amb la participació del Sindicat d’Habitatge Socialista de Catalunya, que va remarcar que només la lluita col·lectiva pot frenar l’especulació i va fer una crida al veïnat a organitzar-se.

Una investigació “pam a pam”

Per elaborar l’estudi, els investigadors van consultar dades del cadastre, llicències d’obres majors i anuncis de portals immobiliaris. A més de creuar la informació, el barri es va dividir en quatre subzones que els autors van recórrer “pam a pam” per confirmar sobre el terreny el procés de substitució del veïnat.

La imatge resultant és clara: l’ofensiva immobiliària s’estén com una taca d’oli. El canvi constant de veïns temporals, la dificultat dels joves per accedir a un habitatge, el tancament del comerç de proximitat i la proliferació d’establiments orientats al turisme apunten cap a un canvi de model de barri i de ciutat.

Un barri en una cruïlla

L’associació veïnal alerta que l’Esquerra de l’Eixample encara no ha arribat als nivells de gentrificació de zones com la Dreta de l’Eixample o la Barceloneta, però avisa que si no s’actua ara el procés pot esdevenir irreversible.

Segons l’entitat, el nombre de blocs en mans de fons ha passat de 40 a 68 en només un any, mentre que el cadastre registra fins a 867 edificis de propietat vertical, un tipus d’immoble especialment vulnerable a les operacions especulatives.

Els fons d’inversió compren edificis amb llogaters, els rehabiliten i sovint no renoven els contractes o expulsen el veïnat per transformar-los en colivings o lloguers temporals i d’habitacions, esquivant així els límits de preus que marca la legislació.

Regulacions insuficients

En els darrers anys s’han aprovat diverses mesures per intentar frenar l’especulació, com la reserva del 30% d’habitatge assequible en noves promocions a l’Ajuntament de Barcelona o els topalls als lloguers impulsats pel Congrés dels Diputats.

Recentment també s’ha aprovat una normativa al Parlament de Catalunya per limitar els abusos en els lloguers de temporada i d’habitacions.

Malgrat això, les entitats denuncien que molts fons d’inversió continuen esquivant les regulacions davant la manca d’inspeccions i control efectiu per part de les administracions.

Canvi de model residencial

Històricament, l’Eixample havia estat un districte amb molta presència de lloguer. Fa cinquanta anys, quan es va crear l’associació veïnal, el 70% de la població vivia de lloguer.

Avui, aproximadament un terç dels habitatges del barri continuen sent de lloguer, però acullen prop del 40% de la població.

El problema actual és l’escassetat de contractes estables: el 80% de l’oferta es concentra en lloguers de temporada o habitacions, mentre que els preus continuen disparats. A això s’hi afegeixen unes 1.200 llicències de pisos turístics legals, a les quals cal sumar-hi els nombrosos allotjaments il·legals.

Per al moviment veïnal, el risc és clar: un barri cada vegada més orientat als visitants i menys habitable per al seu propi veïnat.