Una recerca d’Ecologistes en Acció, elaborada en col·laboració amb Economistes sense Fronteres, revela que milers de milions d’euros en subvencions públiques al sector primari estan contribuint directament a la crisi de biodiversitat a l’Estat espanyol. L’informe, fruit d’un any d’anàlisi de comptes nacionals i autonòmics, s’emmarca en la campanya Sense Biodiversitat No Hi ha Vida.
Segons l’estudi, les administracions públiques van destinar el 2024 prop de 8.000 milions d’euros a activitats vinculades a la pèrdua de biodiversitat en els sectors agrari, forestal i pesquer. En canvi, el pressupost anual per a la conservació i restauració de la natura —sumant Pressupostos Generals de l’Estat i fons europeus— és d’uns 2.000 milions, quatre vegades inferior.
La conclusió és contundent: l’Estat inverteix molt més a finançar activitats que degraden ecosistemes que no pas a protegir-los.
Incompliments i compromisos ajornats
L’eliminació o reformulació d’aquests incentius era un compromís que el govern havia d’abordar el 2025, tal com recull el Pla estratègic estatal del patrimoni natural i de la biodiversitat a 2030. També forma part de la META 18 del Marc Mundial Kunming-Montreal del Conveni sobre Diversitat Biològica.
Tanmateix, segons l’informe, aquest objectiu no s’ha complert. L’Estat no només incompleix compromisos internacionals, sinó que continua finançant activitats que acceleren la degradació del sòl, l’aigua, els boscos i els ecosistemes marins.
La bretxa financera per complir els objectius de biodiversitat és de 3.500 milions d’euros anuals. Reformar o eliminar les subvencions perjudicials permetria cobrir aquest dèficit.
Fons europeus i ajudes directes sota la lupa
El 85% de les subvencions més problemàtiques identificades són ajudes directes, principalment procedents de la Política Agrària Comuna (PAC) i del Fons Europeu Marítim, de Pesca i d’Aqüicultura (FEMPA). També s’assenyalen fons Next Generation vinculats a la intensificació de regadius o a projectes de bioenergia basats en la crema de biomassa forestal.
L’anàlisi inclou igualment exempcions fiscals que beneficien l’ús de plaguicides, fertilitzants o el combustible per a la pesca professional.
Qui es beneficia realment?
Ecologistes en Acció defensa que les subvencions al sector primari són necessàries per garantir la viabilitat del camp i la pesca. No obstant això, l’informe denuncia que el model actual beneficia principalment grans empreses i lobbies agroindustrials, en lloc de reforçar la petita pagesia i els productors amb rendes més baixes, que són els que sostenen l’economia rural i costanera.
Segons l’organització ecologista, alinear les polítiques fiscals amb la conservació de la natura no és només una obligació ambiental, sinó també una oportunitat per enfortir un model agrari i pesquer més just, resilient i arrelat al territori.
En un context de crisi climàtica i col·lapse ecològic, la pregunta que planteja l’informe és clara: té sentit continuar finançant amb diners públics la degradació del patrimoni natural?