Un ampli front d’organitzacions socials, veïnals, cooperatives i sindicals ha presentat aquest 19 de març un manifest conjunt contra la política d’habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, que, segons denuncien, aposta per cedir sòl públic a operadors privats amb ànim de lucre en detriment de models socials i cooperatius.

El manifest, impulsat per entitats com la Xarxa d’Economia Solidària (XES), la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB), el Sindicat de Llogateres, la PAH Barcelona o l’Observatori DESCA, alerta d’un canvi de rumb en les polítiques municipals que, asseguren, prioritza la rendibilitat econòmica per sobre de la funció social de l’habitatge.

La denúncia se centra en diversos concursos públics impulsats pel consistori. El primer, adjudicat el novembre passat, preveu la construcció de més de 400 habitatges de lloguer sobre sòl públic als districtes de Sants i Sant Martí, principalment a mans d’una societat vinculada a una gran promotora immobiliària. A aquests s’hi afegeixen dos nous concursos presentats aquesta setmana, que sumen uns 625 habitatges més.

En conjunt, les entitats alerten que més de 1.000 habitatges estaran adjudicats, o en procés d’adjudicació, sota aquest model de gestió privada.

Segons els col·lectius, aquest sistema implica cedir sòl públic durant dècades —fins a 99 anys— a operadors privats que podran obtenir beneficis significatius gràcies a subvencions públiques i finançament de l’Institut Català de Finances (ICF). Els estudis de viabilitat del mateix Ajuntament apunten a rendibilitats d’entre el 9% i el 10% i a fluxos econòmics molt elevats al llarg del temps.

Les entitats critiquen que aquesta estratègia contrasta amb el limitat desplegament del model cooperatiu i sense ànim de lucre. Durant aquest mandat, l’Ajuntament ha anunciat només 200 habitatges en cessió d’ús, sense que encara s’hagi formalitzat cap cessió de sòl, lluny dels objectius inicials del conveni ESAL.

El front social considera que aquest model “privatitzador” desplaça la funció social de l’habitatge, exclou alternatives no especulatives i transfereix valor públic cap a actors privats. També denuncien la manca de diàleg amb el teixit de l’economia social i solidària.

Davant aquesta situació, les organitzacions reclamen aturar els concursos oberts a empreses privades, prioritzar la col·laboració amb entitats sense ànim de lucre i reforçar el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús.

“Barcelona no es pot permetre consolidar un model basat en transferir sòl públic a operadors privats”, alerten, i exigeixen un canvi de rumb per garantir un parc d’habitatge fora del mercat, sota control públic i comunitari, que asseguri el dret a l’habitatge a llarg termini.