El jutge Baltasar Garzón ha estat nomenat president de la nova comissió sobre violacions dels drets humans durant la Guerra del 1936 i el franquisme. La notícia, avançada pel diari basc Naiz el passat 26 de març, ha tingut un ressò molt limitat en els mitjans de comunicació catalans.

El nomenament ha estat anunciat pel ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, que ha impulsat la creació de l’anomenada ‘Comissió de la Veritat’. L’òrgan tindrà com a objectiu elaborar un informe sobre les vulneracions de drets humans durant la guerra i la dictadura, així com formular recomanacions en matèria de veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició.

La designació de Garzón ha reobert el debat sobre la seva trajectòria com a jutge de l’Audiència Nacional en diverses causes vinculades a l’independentisme. Diverses veus recorden que, durant la seva etapa instructora, persones detingudes en operatius ordenats pel mateix jutge van denunciar haver patit tortures sota règim d’incomunicació, especialment en el marc de la coneguda com a “Operació Garzón” de 1992.

Aquell any, coincidint amb els Jocs Olímpics de Barcelona, desenes de persones van ser detingudes acusades de vinculació amb Terra Lliure. Diversos dels arrestats van denunciar maltractaments durant la seva detenció.

Anys més tard, el Tribunal Europeu dels Drets Humans va condemnar l’Estat espanyol per no haver investigat de manera efectiva aquestes denúncies, en una sentència del 2004 relativa a aquells fets. La resolució establia la manca d’una investigació efectiva per part de les autoritats, sense determinar responsabilitats penals individuals.

La nova comissió estarà integrada per una vintena de membres, entre els quals hi ha juristes, historiadors i especialistes en drets humans. Entre les seves funcions hi ha l’anàlisi de la repressió política, les desaparicions forçades, la repressió econòmica i cultural, les violències de gènere i les conseqüències actuals del franquisme.

A més, es crearà una subcomissió específica sobre el Patronat de Protecció a la Dona, una institució del règim franquista on van ser internades i sotmeses a abusos milers de dones, moltes d’elles menors.

El treball de la comissió haurà de culminar en un informe final amb conclusions i recomanacions per avançar en les polítiques de memòria democràtica.

Tot i això, el nomenament ha estat rebut amb escepticisme en alguns sectors, que qüestionen la idoneïtat d’aquesta designació per liderar un organisme destinat a esclarir vulneracions de drets humans. El limitat ressò mediàtic a Catalunya també ha estat assenyalat com un element rellevant en el tractament informatiu d’aquesta qüestió.