A les cinc de la tarda ha començat a l’estació de França la manifestació convocada per una vintena d’entitats i plataformes d’usuaris del transport públic per protestar contra el col·lapse del servei de Rodalies. La mobilització, convocada sota el lema “Sense trens no hi ha futur”, ha recorregut la Via Laietana fins a la plaça Sant Jaume, on s’ha fet la lectura del manifest.

Segons la Guàrdia Urbana, a la manifestació hi han participat unes 3.000 persones, mentre que els organitzadors eleven la xifra fins a 40.000. La protesta ha tingut lloc hores després de la mobilització del migdia convocada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i el Consell de la República.

La convocatòria reclamava un “tren digne” i un “servei públic de qualitat per a tothom” i denunciava els retards constants, la manca de seguretat, la desinversió en infraestructures ferroviàries i la mala gestió del sistema per part de Renfe i Adif. Al llarg del recorregut s’han vist pancartes amb missatges com “Sense trens no hi ha futur”, “Catalunya no pot perdre més trens” o “Prou desgast mental i físic”, i s’han corejat consignes en defensa del transport públic.

A la manifestació hi han participat representants de diverses forces polítiques i entitats. ERC hi ha estat present amb una delegació encapçalada pel seu president, Oriol Junqueras. També hi han assistit representants dels Comuns, amb David Cid i el diputat Andrés Garcia Berrio, i de la CUP, amb Xavier Pallicer i Non Casadevall. Junts hi ha participat sense pancarta pròpia. També s’hi ha pogut veure representants d’Òmnium Cultural.

Entre les entitats convocants hi havia plataformes d’usuaris, associacions i sindicats, amb el suport de més d’un centenar d’organitzacions adherides al manifest, entre les quals CCOO i UGT. Els convocants han remarcat que la mobilització no tenia caràcter partidista i que l’objectiu era visibilitzar el malestar dels usuaris del servei ferroviari arreu del país.

En els parlaments finals, les entitats convocants han situat l’origen del col·lapse de Rodalies en la desinversió acumulada i en el model de gestió del servei, posant l’accent en la necessitat de millores en la governança i en la inversió. El discurs, però, s’ha mantingut en un pla tècnic i de gestió, sense plantejar la problemàtica en termes estructurals ni de dependència política.

La manifestació ha conclòs a la plaça Sant Jaume amb la lectura del manifest, en què els convocants han reclamat un augment substancial de la inversió, una millor coordinació entre administracions i garanties de seguretat i fiabilitat per als usuaris de Rodalies.

Tot i la voluntat explícita d’evitar el vincle amb l’independentisme, la manifestació de la tarda ha confirmat que el col·lapse de Rodalies no pot deslligar-se del marc polític i de la dependència de l’Estat. En contrast amb la mobilització del matí, que va situar clarament el conflicte nacional al centre del debat, la protesta “apolítica” ha evidenciat les limitacions d’un relat que pretén denunciar el problema sense assenyalar-ne les causes estructurals.