La presentació pública del Sindicat de Llogateres de València, celebrada a la sala cedida per la Societat Coral el Micalet, va desbordar totes les previsions. L’organització havia previst una seixantena de cadires, però l’afluència massiva va obligar a retirar-les per guanyar espai. Tot i així, l’equipament es va quedar petit: entre 250 i 300 persones van aconseguir entrar a la sala, mentre d’altres van quedar-se als passadissos, a les escales o directament fora, davant la impossibilitat d’accedir-hi. El Diari La Veu del País Valencià se n'ha fet ressò d'aquesta presentació en un article de Joan Canela, el passat 7 de febrer.

Malgrat les incomoditats, l’ambient va estar marcat pel silenci i l’expectació. El públic, majoritàriament jove, reflectia la transversalitat de la crisi de l’habitatge, que colpeja especialment una generació formada que veu com l’accés a una vida digna esdevé cada vegada més difícil. La trobada va evocar, per la seva intensitat, les primeres assemblees del 15-M, tot i que amb un enfocament molt més concret i orientat a l’acció.

El Sindicat va presentar un objectiu clar —“Abaixem els lloguers”— i un mètode definit: el sindicalisme d’habitatge. Les portaveus van insistir en la necessitat de combinar ràbia, estratègia i intel·ligència, i van defensar l’organització col·lectiva com a eina per plantar cara als grans propietaris i fons d’inversió. L’estratègia es basa en tres pilars: l’afiliació, l’aprenentatge en la lluita i la unitat amb altres moviments socials i sindicats laborals.

Durant l’acte es van exposar exemples de victòries aconseguides per sindicats de llogateres a Catalunya i Madrid, com la vaga de lloguers de famílies d’habitatges de l’obra social de La Caixa a Banyoles o la impugnació de clàusules abusives en contractes gestionats per fons d’inversió a Madrid. També es va destacar la importància de la coordinació estatal i internacional davant d’un capital especulatiu que opera a escala global.

El Sindicat va alertar que només el 2026 expiraran 60.000 contractes de lloguer a València, fet que podria desencadenar una onada de desnonaments. Davant aquest escenari, van presentar la campanya “Ens quedem”, centrada en l’organització veïnal per resistir desnonaments i negociar congelacions o limitacions de les pujades del lloguer.

L’acte va acabar amb llargues cues per afiliar-se al Sindicat, confirmant que la creació del Sindicat de Llogateres de València respon a una necessitat social àmpliament compartida.