Habitatge
Esporles s’autodeclara municipi tensionat per defensar el dret a l’habitatge

La iniciativa, presentada pel grup municipal PAS-MÉS per Esporles, compta amb el suport de MÉS per Mallorca i arriba després de la negativa formal del Govern balear a impulsar la declaració prevista per la normativa estatal.

26/02/2026 Drets i Llibertats

El Ple de l’Ajuntament d’Esporles (Mallorca) aprovarà avui l’autodeclaració institucional del municipi com a zona amb mercat residencial tensionat en tot l’àmbit del terme municipal, d’acord amb els criteris establerts a la Llei estatal 12/2023 pel dret a l’habitatge. La iniciativa, presentada pel grup municipal PAS-MÉS per Esporles, compta amb el suport de MÉS per Mallorca i arriba després de la negativa formal del Govern balear a impulsar la declaració prevista per la normativa estatal.

La decisió respon a una situació que el consistori qualifica de “cada vegada més insostenible”: l’augment sostingut i desproporcionat dels preus del lloguer i de compra, l’escassetat estructural d’habitatge assequible i l’esforç econòmic excessiu que han d’assumir moltes famílies per poder continuar vivint al poble. La tensió afecta especialment persones joves, famílies de rendes mitjanes i baixes i col·lectius vulnerables.

Un acte institucional davant la inacció del Govern

L’autodeclaració s’emmarca en l’article 18 de la Llei 12/2023 pel dret a l’habitatge, que defineix com a zones tensionades aquelles on el cost de l’habitatge supera el 30% dels ingressos mitjans de les llars o on els preus han crescut per sobre de l’IPC en els darrers anys.

Tot i que la competència formal per declarar aquestes zones recau en el Govern autonòmic, l’Ajuntament d’Esporles ha decidit avançar-se amb una declaració política i institucional que reconeix que el municipi compleix els indicadors establerts per la llei.

La moció aprovada acorda reiterar formalment al Govern de les Illes Balears que acati la decisió municipal i elabori l’estudi tècnic d’indicadors necessari per completar la declaració oficial. Alhora, el consistori redactarà una memòria municipal complementària amb dades pròpies del mercat residencial local i estudiarà la possible interposició d’un recurs administratiu o contenciós administratiu davant la negativa expressa de l’executiu balear.

“Un acte d’autodefensa del poble”

El batle, Josep Ferrà, ha defensat la iniciativa com “un acte d’autodefensa del dret a l’habitatge” i ha afirmat que “estam obligats a defensar Esporles i posar les institucions al servei de la gent que pateix amb els preus del lloguer”.

La moció ha estat redactada en coordinació entre PAS-MÉS per Esporles i MÉS per Mallorca. En el procés de treball hi han participat el coordinador de la formació ecosobiranista, Lluís Apesteguia, el mateix Josep Ferrà i la regidora d’Urbanisme, Maria Nadal.

Compromís amb mesures pròpies

Més enllà de la declaració institucional, el govern municipal ha anunciat la voluntat de continuar desplegant mesures pròpies per facilitar l’accés a l’habitatge i mitigar la tensió residencial. Entre les línies d’actuació hi ha l’impuls d’habitatge públic i assequible, la mobilització d’habitatges buits i de sòl disponible, la protecció de l’arrelament de la població resident, el reforç dels registres municipals vinculats a la demanda i l’oferta, i la coordinació amb altres administracions per aplicar les mesures previstes a la normativa estatal en cas de declaració formal.

Amb aquesta decisió, Esporles obre una nova fase institucional que pot marcar precedent en el debat sobre el dret a l’habitatge a les Illes, situant els ajuntaments al centre de la defensa de l’arrelament i contra l’expulsió residencial derivada de l’escalada de preus.