El recurs, presentat el febrer de 2025 i admès a tràmit pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), així com la demanda formalitzada el desembre de 2025, canvia ara d’òrgan jurisdiccional arran d’una petició de l’Advocat de l’Estat, estimada pel mateix tribunal.
Discrepàncies sobre la competència judicial
L’oposició a la competència del TSJC, recolzada també per la Fiscalia, sosté que el Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible actua en exercici de competències estatals, fet que justificaria que la causa sigui vista per l’Audiència Nacional espanyola-
Per contra, la CCQC —representada legalment per l’ADENC— defensa que el projecte es fonamenta en instruments de planificació territorial d’àmbit català, com el Pla Territorial Metropolità de Barcelona i el Pla Específic de Mobilitat del Vallès, competència exclusiva de la Generalitat segons l’Estatut. En conseqüència, consideren que el TSJC hauria d’haver mantingut la competència per jutjar el cas.
Crítica a la decisió del TSJC
La plataforma ambiental és especialment crítica amb el que qualifica de “nul·la defensa” de les competències pròpies per part del TSJC. Segons la CCQC, la renúncia a jutjar el cas des de l’àmbit territorial català en favor de l’Audiència Nacional espanyola. expressa una actitud subsidiària del tribunal.
Després de la resolució, la CCQC ja ha comparegut davant l’Audiència Nacional perquè el procediment del contenciós administratiu continuï la seva tramitació, ara en castellà.
El trasllat del cas a Madrid obre una nova fase judicial en el llarg recorregut d’oposició al projecte del Quart Cinturó, infraestructura que des de fa dècades genera debat territorial, ambiental i competencial al Vallès i al conjunt del país.
.