El Sindicat de Llogateres, la PAH, la Confederació Sindical d’Habitatge de Catalunya i el Sindicat d’Habitatge Socialista de Catalunya, organitzacions que conformen la Taula Sindical d’Habitatge de Catalunya, convoquen una mobilització aquest dissabte 28 de febrer a les 18.30 h a la plaça Sant Jaume de Barcelona sota el lema: “Prou excuses: els pisos, per viure-hi!”

Fa més d’un any que l’habitatge és la principal preocupació social. L’any passat milers de persones van omplir els carrers per denunciar una crisi que no deixa d’agreujar-se. Mentrestant, els partits han fet un gir discursiu: reconeixen el problema, aproven lleis que no es compleixen i prometen canvis que no arriben. Però les condicions de vida de la majoria social no milloren.

Els lloguers continuen disparats, els portals immobiliaris s’omplen d’anuncis de temporada i habitacions a preus de luxe, i els fons d’inversió operen amb total impunitat: compren finques senceres, no renoven contractes i expulsen llogateres per multiplicar beneficis. Les sancions són inexistents, no hi ha un cos d’inspectors que defensi efectivament les llogateres i la moratòria de desnonaments —ja insuficient— deixa fora milers de famílies vulnerables.

La caiguda de la moratòria, després de sis anys de vigència, pot obrir la porta a un allau de desnonaments. A això s’hi suma la finalització dels contractes de mig milió de llars llogateres: contractes que no es renoven, pujades inassumibles i expulsions silencioses. El 2026 pot marcar un punt d’inflexió dramàtic.

Mentre es repeteix que “l’economia va bé”, cada cop més famílies destinen la meitat del sou al lloguer. Qualsevol millora salarial o revalorització de pensions queda neutralitzada per l’augment dels preus. De què serveix apujar salaris si un rendista se’n queda la meitat el dia 1 de cada mes?

Davant les excuses, solucions reals

Els convocants exigeixen mesures immediates:

• Fi a tots els desnonaments de famílies vulnerables sense alternativa habitacional.

• Pròrroga obligatòria de tots els contractes de lloguer per garantir estabilitat.

• Eliminació de les trampes dels lloguers temporals i fi als colivings especulatius.

• Reforma de la LAU per posar fi als abusos d’arrendadors i immobiliàries.

• Control real dels grans tenidors i fi de les compres especulatives.

Conflicte de classe o catifa vermella a l’extrema dreta

Les organitzacions alerten d’un desencís polític creixent. Els governs que es reivindiquen progressistes no estan assumint amb contundència la principal preocupació social ni afronten el problema com un conflicte de classe. Les condicions materials de la majoria treballadora no milloren, mentre es manté el relat que “l’economia va bé”.

Aquest buit és aprofitat per una dreta neoliberal que fomenta confrontacions artificials entre generacions. No és un conflicte entre joves i gent gran, sinó entre una minoria rendista i la majoria treballadora de totes les edats. Els mateixos fons que especulen amb l’habitatge impulsen la privatització de les pensions i controlen un sistema de residències cada cop més car i precaritzat.

Alhora, l’extrema dreta capitalitza el malestar social amb discursos racistes i autoritaris. Quan no es garanteix el dret a l’habitatge i es permet l’acumulació especulativa, s’alimenta el terreny del boc expiatori i es protegeixen els veritables responsables: grans propietaris i fons d’inversió.