Aquest matí, a les 11 del matí, diverses entitats i col·lectius socials han convocat una concentració a la plaça de Cort, davant l’Ajuntament de Palma, per reclamar una solució habitacional digna davant el desallotjament imminent de prop de 200 persones que viuen a l’assentament de Son Bordoy. Entre les persones afectades hi ha infants, persones majors i persones amb discapacitat.

Les famílies de Son Bordoy viuen en aquests terrenys des de fa gairebé tres dècades. Fa 28 anys, en Joan Fageda va cedir-ne l’ús a un col·lectiu de famílies, tot i que no eren sòls urbanitzables. Vuit anys després, la cessió va finalitzar formalment, però ningú va comunicar res a les persones que hi residien, que van continuar desenvolupant-hi la seva vida amb normalitat. Durant aquests anys s’hi han criat diverses generacions: infants escolaritzats a Palma, avis, padrins, persones amb discapacitat, totes elles empadronades, amb adreça postal, serveis socials i accés al sistema sanitari.

La situació ha esclatat arran d’una notificació recent de l’Ajuntament de Palma que dona només deu dies a les famílies per abandonar els terrenys, sense oferir cap alternativa habitacional. El desallotjament s’emmarca en un projecte de construcció de 750 habitatges a la zona, però cap d’aquests està previst per reallotjar les persones que hi viuen actualment.

La PAH Mallorca ha denunciat que l’Ajuntament coneixia perfectament l’existència d’aquestes famílies i ha portat el cas en reiterades ocasions al plenari municipal. En el darrer ple, l’entitat va plantejar propostes concretes, com la cessió d’un solar municipal i la construcció d’habitatges prefabricats, aprofitant els més de 40 milions d’euros no executats del pressupost municipal de l’any passat. Cap d’aquestes propostes ha estat assumida pel consistori.

Les entitats alerten que, en un context de manca estructural d’habitatge assequible a Palma, el desallotjament pot abocar aquestes famílies a noves situacions d’exclusió i, fins i tot, a processos d’ocupació forçada que podrien acabar amb intervencions policials a través de l’oficina antiocupació municipal.

El comunicat també assenyala la responsabilitat dels governs local i autonòmic, en mans de la dreta i la ultradreta, als quals acusa de renunciar deliberadament a aplicar les eines en matèria d’habitatge aprovades pel Govern de l’Estat. Segons denuncien, aquestes administracions prioritzen polítiques favorables als interessos empresarials mentre ignoren l’emergència habitacional que expulsa progressivament la població treballadora de les Illes Balears, especialment en sectors clau com la construcció i l’hostaleria.

Les entitats convocants recorden que el dret a l’habitatge és un dret humà reconegut internacionalment, així com per la Constitució i l’Estatut d’Autonomia, i reclamen que, per damunt de qualsevol color polític, les institucions compleixin el seu deure de garantir una vida digna a tota la ciutadania.

Per tot plegat, fan una crida als mitjans de comunicació i a la ciutadania a donar la màxima cobertura i suport a aquest cas, que consideren paradigmàtic d’una crisi habitacional que es manifesta cada dia en desnonaments per lloguers abusius, manca de regulació de preus i absència de polítiques públiques valentes a Palma i al conjunt de les Illes.