L’acord anunciat aquest dimarts entre la Generalitat de Catalunya i les persones residents a l’antic institut B9 de Badalona no representa cap victòria, sinó un alleujament temporal davant d’una situació d’emergència extrema. Així ho ha denunciat el Sindicat d’Habitatge Socialista de Catalunya, que adverteix que es tracta d’una mesura d’urgència sense garanties i sense una alternativa residencial real.

Segons el Sindicat, l’acord no s’hauria produït sense la forta pressió exercida durant mesos per l’organització de les mateixes residents del B9, amb el suport del Sindicat, l’Organització Juvenil Socialista i altres col·lectius de la classe treballadora. Aquesta mobilització ha estat clau per evitar que el desallotjament de prop de 400 persones quedés invisibilitzat i es produís sense cap mena de resposta social.

PSC i PP, corresponsables del desallotjament

El Sindicat assenyala directament la responsabilitat compartida entre el PSC i el PP. D’una banda, el govern de la Generalitat presidit per Salvador Illa va ordenar el desnonament sense alternativa habitacional, desplegant fins a 40 furgons de la BRIMO i coordinant el dispositiu amb la Policia Nacional, que va acabar amb 15 persones traslladades al CIE. De l’altra, l’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, ha capitalitzat políticament l’operació amb un discurs obertament estigmatitzador.

Davant l’escalada de tensió social i mediàtica, la Generalitat s’ha vist forçada a oferir una sortida que el Sindicat qualifica de “falsa solució”, orientada únicament a rebaixar la pressió i aplicar mesures cosmètiques que no aborden el problema de fons.

Reallotjament temporal i fora de Badalona

El que s’ha anunciat és un reallotjament temporal de dos mesos per a les persones que ocupaven l’alberg de Can Bofí Vell i per a les que actualment acampen sota el pont de la C-31. Aquestes persones seran distribuïdes en allotjaments repartits arreu del territori català, però no a Badalona, malgrat l’existència d’habitatge disponible a la ciutat.

“A Badalona hi ha més de 7.000 pisos buits, suficients per allotjar fins a 19 vegades les persones del B9, a més de milers d’habitatges destinats a ús turístic”, ha denunciat Emma Puig, portaveu del Sindicat d’Habitatge Socialista de Catalunya. Puig ha remarcat que el cas del B9 “és una conseqüència directa del fet que l’habitatge sigui un negoci abans que un dret”, una lògica que —segons el Sindicat— comparteixen tots els partits de l’arc parlamentari.

Un problema polític, no humanitari

La portaveu ha estat contundent: “El problema del B9 no és un problema d’acollida ni humanitari, sinó un problema polític de primer ordre, on conflueixen la crisi estructural de l’habitatge i una operació política que busca enfrontar l’últim amb el penúltim perquè tot continuï igual”. En aquest sentit, el Sindicat denuncia que el reallotjament fora de Badalona respon a les exigències d’Albiol, que s’havia compromès públicament a expulsar de la ciutat totes les persones que vivien al B9.

Per al Sindicat, el que s’ha viscut aquests dies és una mostra clara de l’auge reaccionari, impulsat per determinades forces polítiques i mitjans de comunicació, que situa la classe treballadora migrant com a boc expiatori. Però també ha evidenciat que l’organització col·lectiva és l’única eina real per fer-hi front.

“La consigna és clara: contra el racisme, unitat de classe. Si ataquen la classe treballadora migrant, ataquen tota la classe treballadora”, ha conclòs Puig.

Des del Sindicat d’Habitatge Socialista de Catalunya recomanen seguir atentes als seus canals oficials per a futures actualitzacions sobre l’evolució del cas del B9.